De dauradors i escultors desconeguts, com tants d’altres retaules del Principat i de fora, l’obra dedicada a la Verge del Roser mostra una cruel insistència. Dolor, dolor i més dolor. És una de les obres barroques que decoren les parets de Sant Martí de la Cortinada. I mentre el conjunt retaulístic, els experts el situen a la primera meitat del segle XVII, les grades on se sustenta daten del 1730. Situats a l’època en què va ser esculpit el moble, ni el llenguatge escultòric ni el disseny arquitectònic no poden sorprendre. Són els que al seu temps es preveia que fossin. Sense ensurts ni grans brillantors. Això sí, es tracta d’un retaule completament escultòric. No ha recorregut a elements pictòrics. Per això el daurat és notable. Tampoc la distribució –de fet, ja s’ha dit, la construcció arquitectònica– és cap innovació. Ni cap involució tampoc. Dos cossos de tres car­rers articulats amb un ordre conrinti amb columnes binades i volutes de transició que conflueixen en un frontó prou gran, arquejat, que corona el conjunt. L’obra que podria haver elaborat el mateix escultor que va donar forma al retaule major també de la Cortinada, al del Roser de la  par­roquial d’Ordino, o al dedicat a Sant Martí, a Canillo.
Més enllà de suspicàcies sobre l’autoria del treball, sempre plenes de dubtes i d’interrogants, de llums i d’ombres, què és allò aparentment insòlit del retaule? El recorregut temàtic, iconogràfic, que presenta l’obra. Els experts o seguidors d’aquestes obres esperarien trobar un recorregut variat basat en els quinze misteris marians. Els quinze no hi caben. I la pretensió de fer-ho restaria qualitat a l’obra. La faria malbé. Normalment, els autors de l’època feien una síntesi dels misteris repartint-los amb unes pinzellades de dolor, de goig i de glòria. No és el cas del retaule de la Cortinada. Fos per l’encàrrec rebut o pel que fos, els cinc compartiments que rodegen el nínxol apetxinat que acull la talla de la verge transmeten patiment. La flagel·lació, l’enterrament de Crist, la via dolorosa, la crucifixió i la coronació d’espines. Dolor, dolor i més dolor. Però no és el retaule dels Dolors. Hi manca la Pietat. És el retaule del Roser. Però sense goig ni glòria.

El detall

Sant Martí de la Cortinada és un dels grans temples que el romànic va deixar al Principat. Conserva més que notables pintures de l’època.

Mourinho va haver de fer canvis a la defensa, per l’absència d’Arbeloa, i va situar Sergio Ramos i Marcelo, que havia estat tocat, als laterals i Varane com a central. El partit va començar plàcid per als blancs, que es van avançar amb un matiner gol de Cristiano Ronaldo al minut 6, en completar una passada de Kakà.  
La possible reacció del Racing va quedar reduïda al mínim en el minut 39, quan Cisma va veure la segona targeta groga per unes mans a prop de l’àrea. Just abans del descans, Benzema va marcar el segon gols dels locals, que van anar al vestidor amb el partit pràcticament sentenciat.
En la represa, l’argentí Ángel di María va reaparèixer després d’haver superat uns problemes musculars, i va celebrar el retrobament amb el Bernabéu amb un bon xut llunyà en el minut 73 que es va convertir en el tercer gol del partit. La golejada es va tancar en els instants finals amb el  dar­rer gol que va tornar a marcar Benzema.
El Reial Madrid podrà preparar el proper duel de Lliga de Campions contra el CSKA de Moscou amb la tranquil·litat del matalàs que té a la competició domèstica. José Mourinho va comentar després del partit que el que li va agradar més va ser “el resultat. Són tres punts i un partit menys per jugar”, i també va destacar el fet “que hem guanyat amb tranquil·litat. En aquest moment de la temporada, guanyar sense patir i sense molt esforç és el més positiu. Viatgem a Moscou feliços i a obtenir un bon resultat”.
L’Espanyol va treure un punt de la visita a Getafe (1-1). Els periquitos jugaven després d’una ensopegada contra el Saragossa i necessitaven puntuar en la dura lluita per ocupar algun lloc de zona europea. El primer entrebanc amb què es va trobar Pochettino va ser la lesió de Javi López, que es va haver de retirar del ter­reny de joc al minut 21. Coutinho va portar el perill dels blanc-i-blaus en els següents minuts. El Getafe va reaccionar, sobretot en els primers compassos de la segona part, però també va perdre un jugador per problemes físics, Lopo, en el 49 per una topada amb Coutinho. Lopo podria patir un trencament de l’húmer esquerre segons va comentar l’entrenador Luis Garcia. El seu substitut Rafa López, només va durar 14 minuts, ja que també es va lesionar.
L’Espanyol va ser l’equip que va aconseguir inaugurar el marcador, amb el gol d’Álvaro Vázquez al 65. Sense temps per gaudir de l’avantatge, els de Pochettino van veure com Miku empatava en transformar un penal. En els dar­rers minuts, el Getafe no va saber aprofitar la superioritat que li va donar l’expulsió de l’espanyolista Galán per doble groga.

PEP GUARDIOLA DEMANA TEMPS PER DECIDIR SI CONTINUA

Pep Guardiola va demanar ahir públicament més marge per decidir si continua com a entrenador del Barça. “Fins ara, sempre havia renovat al gener o al febrer. Ara mateix prefereixo prendre’m una mica més de temps. Si ho respecten, bé, i si no, mala sort”, va comentar el tècnic. Guardiola va afegir que la continuïtat és “una qüestió personal que no té res a veure amb la institució. No puc treballar en un club tan exigent si no estic convençut que em sento fort per fer-ho”. Quant al fet de deixar Piqué fora de la convocatòria al darrer partit, va dir que el veu “perfecte” i que no pot estar “responent a interpretacions”. Avui el Barça rep el València, segon contra tercer i reedició de la semifinal de Copa.

El president del govern espanyol, l’únic candidat que s’hi presentava, va comentar al discurs que vol que el partit sigui “un model de conducta política i moral” i que no s’acceptaran “ni negligències ni malbaratadors” ni es tolerarà cap “taca” que pugui afectar “la bona fama de tots”. Rajoy també va apuntar que és “l’hora de les respostes “ i que cal actuar amb “decisió i rapidesa”. Respecte a les seves accions al capdavant del govern, el dirigent va afirmar que no decidirà les prioritats “pel que pressionin els uns o els altres, ni pel que demani la premsa, ni pel què diran, sinó per les necessitats de la gent i la gravetat dels problemes”.
En el nou comitè nacional del PP, Mariano Rajoy estarà acompanyat per María Dolores de Cospedal, com a secretària general, i tres vicepresidents generals, Esteban González Pons, Carlos Floriano i Javier Arenas; a més de José María Aznar, com a president d’honor. Arenas també és el candidat del partit a les eleccions andaluses. Rajoy va confessar que ja sent “alegria per un triomf que, si arriba com tots desitgem, serà sobretot un triomf per a tot Andalusia i també per a Espanya”. A més, el president del PP va indicar al candidat andalús que “heu promès el canvi als andalusos i heu de complir”.

Situació a Catalunya
Alicia Sánchez Camacho va destacar el paper del PP a Catalunya i va afirmar que “es decideix la governabilitat gràcies a les nostres propostes, i això ens omple d’orgull perquè som catalans i espanyols, i perquè el Partit Popular compta cada cop més a Catalunya”. A més, va dir a CiU i als “independentistes” que el PP “defensarà sempre una Catalu­nya plural i espanyola”.  
Des de la Generalitat, la vicepresidenta Joana Ortega va recordar que “qui governa a Catalunya és CiU, amb una idea molt fixa i clara de país, amb un objectiu i amb una voluntat de mà estesa que ha demostrat des del primer moment”.
Durant les intervencions del congrés, Aznar va criticar l’anterior executiu de Zapatero, al qual va definir com el “pitjor govern de la democràcia”, i va recomanar a Rajoy que tingui pressa amb les reformes. També va parlar sobre ETA i va afirmar que cal aplicar “sobre els botxins tot el pes de la llei” i que és el moment “de repetir als terroristes un missatge molt senzill. Nosaltres guanyem, ells perden. Sense cap confusió”. De la seva banda, el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, va demanar un “gran pacte polític” en alguns temes com la sanitat i l’educació.  

Energia nuclear
El ministre d’Industria, José Manuel Soria, va anunciar durant el congrés del PP que el Consell de Seguretat Nuclear va donar el vistiplau a una pròrroga en el funcionament de la central nuclear de Garoña durant cinc anys més. La data prevista per al tancament era el juliol del 2013. El ministre va afirmar que Espanya “no pot permetre’s renunciar a cap tipus de font d’energia”.

EL PSOE I EU ENTREN EN CAMPANYA A ALNDALUSIA

Alfredo Pérez Rubalcaba, el secretari general del PSOE, va considerar que el PP “mai” no ha fet res per Andalusia durant el discurs   inaugural de la convenció autonòmica del Partit Socialista andalús, en què es conformarà el programa per a les eleccions del 25 de març. Rubalcaba va afirmar que “si Arenas, que és com Rajoy, diu la veritat no té cap oportunitat de guanyar” i es va referir al programa “ocult” que considera que el PP no va mostrar durant la campanya dels comicis estatals, com l’augment d’impostos o les facilitats per a l’acomiadament. De la seva banda, el coordinador general d’EU, Cayo Lara, va dir a Sevilla que els andalusos estarien “justificants i legitimant” les mesures del PP si aquest partit obté una majoria absoluta.

En països com Andorra, on gran part de la seva economia depèn del mercat de la neu, un escenari de pujada de temperatures i de descens de precipitacions podria ser dramàtic. Tots els estudis a nivell global indiquen que les zones de muntanya són especialment vulnerables i que el canvi climàtic es pateix d’una manera més accelerada. Ara es treballa en models aplicables a territoris més petits. Per obtenir-los al Pirineu, en general, i a Andorra, en particular, es va posar en marxa a inicis de l’any passat la Comunitat de Treballs del Pirineu amb representats de tots els territoris de l’àrea d’influència de la serralada, entre els quals hi ha Andor­ra Turisme, el Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya d’Andorra (CENMA), l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra (OBSA) i Ski Andorra.      
En espera de conèixer quins seran els escenaris futurs a nivell andorrà, Marc Pons, tècnic de l’OBSA, assenyala que si continuen les tendències actuals es preveu que en els pròxims anys es vegin especialment alterats els recursos hídrics i naturals, amb afectacions a la salut i l’economia. També hi haurà canvis a la biodiversitat, ja que les capes vegetals dels boscos estan tendint a pujar cap a cotes més elevades fent que els hàbitats d’algunes espècies siguin més petits, confinant i reduint poblacions fins portar-les a l’extinció. Quant els recursos hídrics, el més probable augment de les temperatures i la variació dels patrons de les precipitacions, tant en la quantitat com en l’estacionalitat, portaran un canvi en l’alteració dels règims hídrics dels rius i una disminució en la capacitat de càrrega dels aqüífers.     
Què passarà al país? Pons explica que “al Pirineu les afectacions variaran molt a causa de la complexitat d’una climatologia afectada per factors com l’orografia, l’orientació i el pendent. Aquests canvis seran molts diversos i a vegades en sentit contrari dins del mateix país. A nivell general s’està detectant una disminució de la cobertura de neu, una reducció de la seva duració, tant al principi com al final de la temporada, i una reducció dels gruixos. Quan entrem a nivell local, ens trobem que hi ha zones on ja s’està produint i es continuarà produint una reducció de la cobertura de neu, però hi ha altres en què s’està detectant una divergència d’impactes i s’està incrementat”. Davant d’aquest panorama, els experts s’allunyen de la generalització i indiquen, per exemple, que no es pot afirmar que a tot el Pirineu es perdran dies d’esquí, “ja que necessitem estudis molt més detallats que ens permetin identificar quines zones es veuran més afectades i quines menys”.     
És aquí, en aquesta variabilitat, on els experts veuen una oportunitat perquè Andorra s’adapti al canvi climàtic i surti reforçada. “És possible que ens trobem amb un escenari en què algunes estacions es veuran beneficiades pel flux de esquiadors vinguts d’estacions que ja no seran viables que es redistribuiran en aquestes regions i d’altres que hauran de canviar les seves activitats i fins i tot tancar”. A dia d’avui, la majoria d’estudis indiquen que les estacions per sota dels 2.000 metres són les més vulnerables. Les que tinguin una major variabilitat d’espai (cotes més altes i una situació orogràfica més favorable) i un major nivell d’adaptació (major capacitat d’elaborar neu de cultiu) podran sortir endavant.      
En el cas d’Andorra, assenyala Pons, les estacions d’esquí estan treballant molt bé en aquesta línia. Fa anys que estan prenent mesures de millora tècnica (generació de neu de cultiu, treballant molt bé la superfície d’esquí replantant-la i eliminant irregularitats perquè la neu es fixi bé i duri més temps), com de diversificació de l’oferta. “Millorar la qualitat d’aquesta oferta els     permetrà aconseguir un posicionament estratègic davant la debilitat que poden viure altres estacions”. Una bona posició de partida que, segons el tècnic de l’OBSA, no ens ha de dur a parlar de guanyadors i perdedors del canvi climàtic. “Hi ha molta feina a fer. Que Andorra es pugui beneficiar d’aquest flux no vol dir que haguem de deixar de fer coses per lluitar contra el canvi climàtic. Es necessitarà un ús més intensiu dels canons de neu i això té unes implicacions. Generar més neu de cultiu té un cost més elevat que impactarà a nivell econòmic en les estacions. A nivell ambiental també serà un problema. Implicarà més generació d’energia i més ús d’aigua”.     
Pons insisteix que les estacions andorranes s’estan posicionant bé i treballant bé en mesures tècniques i en mesures de diversificació, “però no tant pel canvi climàtic sinó pel posicionament de buscar un avantatge estratègic respecte dels altres. De moment els serveix per lluitar contra el canvi climàtic, però cal una planificació a llarg termini. És el gran repte”.
Però què està passant ara mateix en el clima andorrà quan vivim, per exemple, un desembre i un gener relativament càlids i una primera meitat de febrer geladora? Segons el doctor Pere Esteban, cap de la Unitat de Física del Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya d’Andorra (CENMA), aquest escenari, agafat per ell mateix, formaria part de la variabilitat natural del clima, però és a partir de l’estudi de les dades de temperatura i precipitació dels últims 70 anys que es pot concloure que aquesta variabilitat natural s’ha vist afectada pel canvi climàtic fent-la més marcada i persistent.      
El CENMA va publicar el 2009 les conclusions d’un treball on s’estudiaven les dades de temperatura i precipitació des del 1934 al 2008 recollides per FEDA. Del seu estudi i un cop netejades les dades han conclòs que la temperatura ha pujat al país 0,7 graus des del 1934. Aquest increment està dins de la mitjana terrestre, que és de 0,74 graus, però el doctor Esteban adverteix que es tracta d’una mitjana, i que hi ha zones del planeta on la temperatura ha pujat molt més que la mitjana global i altres en les quals ha baixat. Una altra evidència sorgida de l’anàlisi de les dades és que en el cas d’Andorra l’estació que més està patint el canvi climàtic és l’estiu. I no només en l’ascens de temperatura, sinó també en el descens de les precipitacions.      
Segons el doctor Pere Esteban, quant a les precipitacions sembla que la tendència és que seguirà caient la mateixa quantitat o fins i tot una mica menys, i que es distribuirà de forma més irregular. Com a exemple, indica que la neu que abans queia repartida en els trenta dies del mes tendeix ara a caure tota de cop. També es tendirà cap a la persistència en la variabilitat meteorològica. “Fets com el de les darreres setmanes podrien ser més normals, anticiclons que abans s’estaven deu dies al nord d’Europa ara poden estar-hi quinze”.

CONVENI MARC DE L'ONU EN VIGOR DES DEL 2011

El Conveni Marc de les Nacions Unides pel Canvi Climàtic que, entre altres tasques, l’obliga a fer un inventari de les emissions de gasos contaminants per causes humanes i adoptar polítiques nacionals per mitigar-lo va entrar en vigor el maig passat. A més, el Govern està obligat a promoure la gestió sostenible i la conservació i el reforçament dels embornals i dipòsits dels gasos d’efecte hivernacle. L’Estat també ha de promoure i donar suport a la investigació científica, a l’intercanvi d’informació pertinent i a l’educació, i la capacitació i la sensibilització del públic respecte al canvi climàtic. Per fer aquesta tasta de sensibilització a la població es va crear el Centre Andorra Sostenible. Des del 2008, explica una de les seves responsables, Anna Viaplana, “tractem el canvi climàtic des de l’educació amb l’objectiu que els infants i la resta de la població sigui més conscient del que està passant”. Una informació que, en general, “és molt ben rebuda i que ens ha portat a ser conscients que cada persona és responsable del canvi climàtic i que els seus hàbits de conducta poden afavorir o frenar els efectes de l’escalfament global”.

ESTACIONS CONSCIENTS, PERÒ NO PREOCUPADES

Des dels dominis esquiables les opinions sobre el canvi climàtic són diverses. Mentre a Vallnord el seu director general, Martí Rafel, admet que no ho tenen a l’agenda de l’estació, Grandvalira, per boca d’Enric Barbier, director tècnic del domini, explica que sí que tenen la percepció que s’estan produint canvis a nivell global i local i que cada cop sembla que “l’hivern arriba més tard”. Naturlàndia, que no ha pogut obrir el circuit d’esquí de fons de la Rabassa, admet no tenir estudis sobre si els està afectant el canvi climàtic. Segons Barbier no és tant que no nevi, sinó que sembla que cada cop la neu arriba més tard i s’acaba abans. Tot i que “no és excepcional”, explica, “hiverns com aquests ja els havíem viscut fa 30 i 40 anys i els padrins m’han explicat que les vaques havien pasturat al febrer en alçada”. Sigui culpa o no del canvi climàtic, des de Grandvalira s’admet que la cota mínima de neu va pujant any rere any. “Tenim la cota baixa a 1.700 metres i cada vegada hi ha menys neu, abans en queia més i durava més dies”. Quant a la importància de comptar amb una bona xarxa de canons de neu, Barbier explica que ajuden davant la manca de neu, però que “actualment els canons serveixen més per oferir la neu de qualitat que ens demanen els usuaris”. El fet és, explica el director tècnic de Grandvalira, que les temporades cada cop són més complicades. “S’estan començant més tard i per molta neu que tinguem per Pasqua la gent ja està pensant més en la platja que a esquiar, i ampliar la temporada implica més despesa econòmica”. Les estacions, de moment, no es replantegen la seva posició. “Crec que és rendible en qualsevol dels escenaris”, admet Martí Rafel, ja que “estem preparats, tenim l’aigua i tenim uns canons de neu que ens permeten produir amb 4 graus més de temperatura que abans”. Des de Vallnord són conscients que depenen més que mai d’aquesta variabilitat del clima i que es difícil trobar alternatives a l’esquí. “Tenim activitats a l’estiu, però només ens suposen el 5% del negoci. Per a nosaltres l’hivern és clau”.

L’enginy i la imaginació com sempre van estar molt presents en la quinzena de carrosses que hi van prendre part.
Enginy i imaginació que també va servir per fer crítica social. “Som les tisores, dubi dubi dubi dubi dubi du, hem vingut per salvar el món, que el Martí sigui feliç”, cantaven durant el recorregut els integrants de la comparsa formada en el si de l’agrupació de geganters d’Andorra. I la canalla responia: “ni parlar-ne de retallades, cal que el Govern s’ho repensi, no tenim gaires diners, i el que tenim el fem moure, és la forma més sensata, d’activar l’economia”. Tot plegat, sota el lema de “salvem lo peís” damunt d’una foto del nou Consell General que presidia la car­rossa. “Els homes representen les tisores i les dones som bafarades on diem tot allò que se’ns retalla: sous, benestar...”, va explicar Marta Guilemany, una de les integrants del grup.
La crítica, de forma més subtil, també va ser present en la comparsa CASS-OT-AIR. Els integrants, alguns vestits de calçots i altres amb la roba tradicional, repartien calçots i traguets de vi a qui se’ls apropava. “És temporada de calçots i com que estem en crisi, donem menjar a la gent”, va explicar el Juanjo, un dels participants. Tot i així, la seva decoració també es recordava de les retallades a la CASS i dels 100.000 euros perduts amb Spanair.
Precisament la companyia aèria espanyola també va ser el blanc d’una altra de les comparses que van desfilar pels carrers de la capital i Escaldes. Aquesta vegada, un grup de nens vestits d’avió, es passejaven dins un vaixell que a la vela lluïa el lema “companyia aèria sense solucions” i a la part posterior el missatge era: “busquem inversors”.
D’altres, en canvi, van optar per prendre’s amb humor les propostes anunciades pel gabinet de Martí i van avançar esdeveniments. “No volien un casino? Doncs nosaltres el portem”, explicava el Víctor, un dels integrants de la comparsa Casino, que anava guarnida amb bitllets de 500 euros i de 100 dòlars amb la cara del cap de Govern. “És el nostre jefe”, insistien. Però, l’Alberto, ben abillat amb vestit negre, barret, ulleres fosques i pistola en mà també va aprofitar per llançar una avís: “casino i màfia va tot junt!” Entre la resta de participants, es van poder veure altres disfresses més habituals, com un grup que portava tots els personatges d’Alícia al país de les Meravelles, zombies, i també una colla que es van inspirar en la festa de sant Fermí de Pamplona. Les ocurrències dels partipants van portar fins i tot, a parodiar l’arribada de russos al Principat buscant les rebaixes. També hi va haver, però, qui va voler donar-se a conèixer com un grup que promocionava l’Airsoft vestits de militars.

ELS JOVES D'ENCAMP VESTEIXEN EL CARNESTOLTES DE MIQUEL ALÍS

El jovent d’Encamp va donar el tret de sortida al carnaval de la parròquia ahir al migdia amb una actuació satírica al carrer i la tradicional penjada del Carnestoltes a la plaça del Consell. A l’acte hi van aparèixer personatges il·lustres com el cap de Govern, Toni Martí, i es va fer burla de la poca utilitat del vot escenificant el pas per les urnes dels candidats encampadans durant les eleccions comunals del 4 de desembre passat. Amb tot, qui més crítiques va rebre ha va ser l’excònsol Miquel Alís. El polític socialista va ser l’escollit per encarnar el rei Carnestoltes, a qui van penjar a crits de “dictador, dictador”, en referència, segons va explicar el president de la comissió de festes d’Encamp, Xavi Fernández, a les paraules que va dir l’exconsellera de comú Olga Areny, afirmant que “era un dictador i allà no manava ningú”.
També hi va haver referències a personatges internacionals que han tingut certa rellevància en els últims temps. Així, van aparèixer una colla d’indignats de plaça Catalunya oposant-se a les retallades del Govern i perseguits per un grup de Gossos d’esquadra.

La xifra constata, doncs, que hi ha prop de 14.000 residents forans que ja han complert el termini legal necessari per sol·licitar la nacionalització i, per tant, per adquirir el dret a vot, però que no ho han fet.
A l’altre costat de la balança hi ha la xifra de persones que durant el 2011 van adoptar la nacionalitat andorrana amb plenitud de drets després d’haver renunciat al passaport d’origen. Són 329, segons s’ha anat publicant de manera periòdica al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (en el seguit de decrets que apareixen al butlletí, no obstant això, no s’especifica quantes persones han obtingut la naturalització pels anys de residència o quantes ho han fet per la via del matrimoni amb algú que ja fos andorrà).
Aquestes dades tornen a estar ara d’actualitat per dues raons. D’una banda, perquè el grup parlamentari socialdemòcrata ha posat de nou sobre la taula el debat polític en entrar al Consell General una proposició de llei que aposta per rebaixar a 15 anys el termini necessari per adquirir el passaport del Principat. I, de l’altra, perquè Europa demana passos endavant. El comissari de drets humans del Consell d’Europa, Thomas Hammarberg, que ha visitat aquesta setmana el país per avaluar-hi el nivell d’acompliment dels drets humans, ha tornat a instar al Principat a rubricar i adequar-se al que marca la convenció europea sobre nacionalitat. I, per tant, a permetre que els immigrants puguin tenir l’oportunitat d’adquirir els drets polítics un cop han acumulat deu anys de residència.

Integració plena
De fet, el representant de l’organisme internacional ha exhortat Andorra a “facilitar” els requisits per aconseguir la nacionalitat, en entendre que la integració plena d’un resident que ha decidit passar una part important de la seva trajectòria vital en un Estat diferent del seu passa per poder participar en aspectes tan cabdals com unes eleccions.
De la seva banda, els col·lectius de residents han explicat   tradicionalment l’extrema xifra d’estrangers que prefereixen no naturalitzar-se en funció del temps excessiu de residència que se’ls exigeix. També perquè entenen que moltes persones no volen renunciar a la nacionalitat d’origen o, en cas que ho facin, els és pràcticament impossible tornar-la a recuperar si ho volen (així passa, per exemple, amb Portugal, a diferència del cas espanyol, que sempre dóna la possibilitat de tornar a reclamar la nacionalitat). Davant de la situació, en reiterades ocasions els residents han sol·licitat que es permeti el doble passaport, però les declaracions del president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, aquesta mateixa setmana en relació a la proposició de llei del PS, no conviden a pensar que en un termini relativament breu de temps hi hagi novetats. El document que els socialdemòcrates han presentat és el mateix que el parlament va rebutjar a finals de l’any passat i que ara des de DA ja han deixat clar que prendrà el mateix camí. El partit que té majoria absoluta al Consell ja ha avisat que el debat sobre la nacionalitat no tindrà cabuda en el pròxim període de sessions i que es tracta d’una qüestió que avui per avui “no és estrictament prioritària”.

LA CONVENCIÓ EUROPEA DE NACIONALITAT PERMET EL PASSAPORT MÚLTIPLE

La convenció europea sobre nacionalitat, el document que el Consell d’Europa ha recomanat en diversos ocasions a Andorra que subscrigui, preveu entre d’altres aspectes la nacionalitat mútiple. Malgrat que deixa clar que cada Estat membre ha de determinar sota la seva pròpia normativa “qui són els seus nacionals”, el text   permet tenir un altre passaport als seus ciutadans quan l’obtinguin a través del matrimoni. Com també permet als infants conservar la nacionalitat adquirida en néixer en un altre Estat. Exposa, a més, que el nacional d’un Estat membre en possessió d’una altre passaport “té dret, en el territori d’aquest Estat en què resideix, als mateixos drets i deures” que la resta. L’acord internacional, d’altra banda, exposa que cada Estat membre tindrà en la seva legislació interna “la possibilitat de la naturalització de les persones de residència legal i habitual al seu territori” i que en establir les condicions per a l’obtenció del passaport “no es preveu un període de residència superior a deu anys” abans de fer la demanda.

El conseller de la minoria socialdemòcrata del comú d'Encamp, Joan Sans, va expressar ahir, en declaracions al Diari, la seva preocupació pel futur de les diferents associacions que ocupen les instal·lacions del Complex esportiu i sociocultural encampadà si finalment s'acaba concretant l'externalització de la zona esportiva. "L'activitat associativa és molt important i no sé quina empresa estaria interessada en un espai que està ocupadíssim", va exposar, afegint que "el que em sap més greu és que es facin declaracions sense avaluar abans l'activitat associativa", i va remarcar que cal ser prudents abans de prendre decisions.

Sans va explicar que les declaracions del cònsol major, Jordi Mas, sobre la possibilitat de canviar la fórmula de gestió del complex, els han arribat "de sorpresa" i desconeixen si s'ha tractat la  proposta en la majoria, però va assegurar que en cap cas s'ha plantejat en la comissió d'esports ni en el consell de comú. Malgrat tot, en relació amb les paraules de Mas, que comentava que els comuns, tenint en compte la situació actual, no poden assumir les despeses que representen els centres esportius, el conseller va comentar que la voluntat del Partit Socialdemòcrata és "defensar per sobre de tot el servei públic", i considera que és una tasca del comú encampadà "treballar perquè la instal·lació sigui eficaç i eficient". De la mateix manera va defensar la construcció dels diferents equipaments tot preguntant-se: "Com justificaries a la gent del Pas que hagués d'anar, per exemple, a Ordino?

La voluntat dels  centres esportius era oferir un servei públic." Tot i així, no va voler fer més valoracions tot indicant que ara estan en espera de "veure els números, quina part de la gestió es privatitzaria i què passaria amb els treballadors i els usuaris actuals".

Pensava que la papiroflèxia era un art oblidat.
A molts llocs del món ho és, o gairebé. Al meu país, es poden comptar amb els dits d’una mà les persones que s’hi dediquen. Però alhora hi ha creadors molt importants, com ara Satoshi Kamiya, del Japó, que fa meravelles amb un full de paper.

I vostè com n’ha après?
A Internet pots trobar molts patrons i diagrames per començar a practicar. A YouTube es troben també molts tutorials de diversos nivells de dificultat.

És fàcil iniciar-se en aquest art?
És molt fàcil, sobretot si tens algú que et vagi guiant al principi. Jo els dic a la canalla que només cal una mica d’interès, una mica d’atenció i una mica de pràctica.

Va ser així com va començar, vostè?
Em vaig quedar a l’atur, i un dia, navegant per Internet, vaig trobar un diagrama. Vaig provar fins que em va sortir, i em vaig engrescar. Després vaig anar trobant a la xarxa un munt de fòrums de gent que s’hi dedica i de mica en mica trobes cada cop reptes més complicats.

De petit, a l’escola a tots ens deien que fer figuretes de paper era el mateix que perdre el temps.
Jo pensava el mateix, però quan et vas ficant en aquest món t’adones que la papiroflèxia és matemàtica pura i dura. Hi ha matemàtics que han escrit tesis doctorals sobre aquest art.

Ara sí que em deixa parat.
Doncs és així. Per exemple, vaig trobar un text d’un matemàtic japonès que plantejava el problema de construir una figura de vuit puntes amb un paper quadrat. M’hi vaig posar i al final ho vaig deixar perquè no vaig aconseguir entendre els raonaments matemàtics que feia servir.

Té cap disseny propi?
De moment només sóc plegador. Un dels papiroflèxics més importants d’Espanya, Aníbal Boyer, explica que a força de practicar arribes a trobar una variant que et condueix a un disseny nou. Però jo fa vuit mesos que m’hi dedico i això és massa poc temps per començar a tenir dissenys propis.

Ja ha trobat feina, per cert?
Encara no.

Per culpa de la papiroflèxia?
No. A la papiroflèxia m’hi dedico a la nit, quan els fills ja són al llit.

Ara ensenya a la canalla. S’ho planteja com una professió possible?
No ho veig gaire factible.

Per als petits és més fàcil aprendre?
L’edat no és determinant, però   un pedagog explicava que la papiroflèxia ajuda a concentrar l’atenció i a coordinar les mans, i això millora les habilitats mentals dels infants.

Buscarà la revenja contra un dels pocs equips que li ha pres algun punt, ja que a l’inici de la primera volta va empatar sense gols al Sardinero i abans havia perdut al camp del Llevant, a qui li va tornar la moneda la setmana passada. A excepció de la derrota al Bernabéu contra el Barça, els blancs ho han guanyat tot després. Malgrat la proximitat de l’eliminatòria contra el CSKA de Moscou dimarts a la lliga de Campions, el tècnic madridista, José Mourinho, va assegurar que no hi haurà rotacions i el principal dubte en l’onze blanc és qui ocuparà el lateral dret, ja que Arbeloa està sancionat. Estan lesionats Lass i Altintop. De la banda càntabra, Stuani, el millor golejador, està sancionat, i Colsa i Jairo, lesionats.
L’entrenador blanc va parlar de la possibilitat d’anar al Camp Nou a cantar victòria o, ja com a campió, a rebre el passadís del Barça i va dir que no pensa “en ximpleries d’aquestes. M’agradaria gua­nyar el campionat demà però no és possible i crec que tampoc no és abans de la visita al Camp Nou. No busquem passadissos ni cap d’aquestes ximpleries, només busquem guanyar partits”. Sobre que el Bernabéu sigui o no seu de la final de Copa entre Barça i Athletic, no va poder defugir de la polèmica i va respondre que “no és problema meu, aquest any no tinc res a veure amb aquest tema”. També va contestar sobre el succés de l’aparcament del Camp Nou, després de l’eliminació de Copa contra el Barça, quan va esperar l’àrbitre Texeira Vitienes. Se li va demanar si això deteriorava la seva imatge. “No. Vaig ser molt educat i tranquil en funció del que havia passat abans –després del partit va dir que era impossible guanyar al Camp Nou– i el meu orgull diu el mateix: haver estat extremament educat amb l’àrbitre Teixeira Vitienes.”
Avui es juguen dos partits més. L’Espanyol visita el Getafe amb l’objectiu de situar-se en Lliga de Campions i el Sevilla, en situació complicada i amb Michel d’estrena a la banqueta, rep l’Osasuna.

CALDERÓN DIU QUE NO CEDIR EL CAMP PER LA COPA ÉS 'D'EQUIP PETIT'

L’expresident blanc Ramón Caderón va afegir ahir polèmica al tema de la final de Copa i va observar que no cedir l’estadi Santiago Bernabéu per a la final de la Copa del Rei entre l’FC Barcelona i l’Athletic de Bilbao és “d’equip petit. Florentino Pérez és qui no vol. Mourinho no té res a veure. Aquesta decisió no entra en el cap d’un esportista o d’un dirigent de l’esport, entra en el cap d’un radical”, deia Calderón. I hi afegia que “és un desaire a la Casa Reial i al rei”.

La vicepresidenta, Joana Ortega, va explicar que la retallada “és una mesura temporal, i que afecta tots els treballadors de l’administració i del sector públic, amb l’objectiu de mantenir el màxim de llocs de treball”. A més, va deixar la porta oberta que hi hagi més ajustaments en el futur. “És una mesura de moment per als pressupostos del 2012, però això no vol dir que en uns anys no es repeteixi”, va indicar la vicepresidenta, que va destacar que “la voluntat és que la retallada es quedi en això, però no puc garantir res”. També va ressaltar que la iniciativa portarà un estalvi de 180 milions d’euros.
La reducció s’aplicarà al juny en la major part dels col·lectius, tot i que en alguns com els dels docents i funcionaris de presons es pot determinar per a algun altre moment de l’any. Segons els sindicats que van participar a la taula de la funció pública, UGT, CCOO i AIC, encara està oberta la possibilitat que les retallades del govern estatal s’uneixin a les que tot just acaba d’anunciar l’executiu català.
Des dels sindicats també es considera que la reducció dels salaris arribarà al 7 per cent, amb l’eliminació dels complements econòmics que preveu la llei d’acompanyament. I també que la pèrdua de poder adquisitiu real dels treballadors públics a Catalunya serà d’almenys un 12 per cent, per la suma de la rebaixa del sou i dels complements, i la pujada de l’IPC i l’IRPF.  

Reaccions polítiques
El portaveu del PSC, Jaume Collboni, va criticar que la Generalitat hagi retallat els sous de manera “unilateral” i que aquesta no apareixia clarament als pressupostos. La disputada l’ICV al Congrés Laia Ortiz va considerar “indigne” realitzar els canvis tan poc temps després de l’aprovació dels comptes, i Anna Simó, portaveu d’ERC al Parlament, va demanar la compareixença del conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell, perquè expliqui el pacte amb el PP, i va lamentar la manca de negociació amb els sindicats. Els partits d’esquerra catalans seran alguns dels que participin en la manifestació convocada pels sindicats per a demà a Barcelona, la primera protesta contra la recent reforma laboral.
D’altra banda, el president de la Generalitat, Artur Mas, va explicar les lleis òmnibus davant de representants de la patronal, i va destacar que estan basades en la idea de com “menys normes millor, més ben fetes i amb menys tràmits”, per reduir la burocràcia. A més, el president va dir que encara hi pot haver més novetats ja que les lleis òmnibus són “l’inici d’un camí, però no el final”.

EL CONSELL DE MINISTRES POSA LÍMIT AL SOU DELS DIRECTIUS DE LES EMPRESES PÚBLIQUES

El govern espanyol va posar un límit al salari base dels directius de les empreses públiques, que serà de 105.000 euros a l’any per a les més grans, 80.000 per a les d’una mida mitjana i de 55.000 per a les petites. Aquest sou base tindrà un afegit variable que es donarà si es compleixen els objectius. La vicepresidenta del govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va explicar les decisions del consell de ministres, i va afirmar que “hem buscat un equilibri per garantir que les empreses estiguin dirigides per persones de la suficient solvència”, però va indicar que tenen present que “les quantitats que coneixem avui no poden sostenir-se per al sector públic. Són temps d’autoritat”. Es calcula que la mitjana de la baixada dels sous serà d’entre un 25 i un 30 per cent, tot i que en algunes empreses petites podria arribar a un 35 per cent.   

Anunci de vaga
Els sindicats nacionalistes del País Basc, Navarra i Galícia van convocar ahir una vaga general per al dia 29 de març vinent contra la reforma laboral que va aprovar el govern espanyol. Des dels grups convocants es va lamentar que els majors sindicats estatals, UGT i CCOO, encara no hagin pres la mateixa iniciativa.