Albà, que és el director del projecte i s’acompanya a l’escena dels actors Fermí Fernandes, Gerard Domènech i Xavier Macaya, explicava ahir que en l’origen de l’espectacle hi ha la idea de plantejar el fet de riure en situacions en què resulta políticament incorrecte. “A qui no li han vingut ganes de riure en un funeral?”, es preguntava l’actor ahir durant una conversa amb el Diari.
“Sovint per la por, pel tabú que encara representa la mort, ens hem trobat en aquesta situació alguna vegada i hem sentit ganes de riure però, al mateix temps, coaccionats per aquest mateix context”, va comentar Albà. És per això que els esquetxos de Brots se situen en el funeral d’un personatge ja absent, Enric Brots i Dalmau, del qual van a acomiadar-se els quatre músics que l’han acompanyat fins ara.
Quan tot comença a fallar
I precisament al funeral d’aquest personatge modèlic, “un home polifacètic, un humanista, un esperit creatiu total”, es desencadena el riure perquè “hi ha coses de la cerimònia que comencen a fallar, a sortir malament”, afirma Albà. Els personatges hauran de gestionar les ganes imperioses de riure en el marc d’una cerimònia: el funeral, on socialment no es permeten excessos d’aquestes característiques.
En conseqüència, Albà explica que la seva proposta és la de “convidar el públic assistent a la representació a alliberar-se i riure’s en el marc d’aquest funeral, que és un homenatge al mort”. La companyia de l’actor català, que repeteix per segon any consecutiu a la temporada de teatre còmic de Canillo, va estrenar Brots fa un any i mig. La creació, direcció i interpretació és compartida pels quatre actors que pugen a l’escenari. Encara que en els textos de promoció de l’obra es diu que a Brots els personatges hi diuen “tot allò que no els deixen dir a la tele perquè seria políticament incorrecte”, Albà matisava ahir que l’humor sobre el qual es basa aquest muntatge sí tindria cabuda a la televisió actual. “Penso que sí que es podria veure, encara que es tracta d’un espectacle que riu del políticament incorrecte, que explota l’humor d’un tema tabú com és la mort, avui en dia ja podria tenir cabuda a la televisió”. Ara bé, l’actor sí que reconeix que en els inicis la seva companyia era encara “més irreverent”, també potser perquè els temps eren uns altres i l’humor en funció del temps històric pot canviar d’intensitat. El que podia sonar molt greu fa deu anys ja no ho és tant en l’actualitat. La companyia de Toni Albà ha produït més d’una desena d’espectacles. Els pròxims mesos tornarà a Andorra, en aquest cas per representar el muntatge El Messies, al Centre de Congressos de la capital.
L'HUMOR TELEVISIU I EL VALOR RELATIU DE LES DADES D'AUDIÈNCIA
Fa poques setmanes que l’humor televisiu del programa de la televisió catalana Polònia ha estrenat la seva traducció espanyola a Antena 3, La escobilla nacional. Si en el primer es treu el màxim partit humorístic a la vida política catalana, en aquesta traducció en clau més espanyola del programa, es vol treure rendiment a la paròdia dels magazins del cor i la imitació caricaturesca de la fauna que els anima. Toni Albà, peça clau de Polònia, s’ha estrenat també a La escobilla nacional. Sembla que les dades d’audiència, tot hi haver assolit algunes marques importants, ha viscut les darreres setmanes alguns alts i baixos. “Ara estem pendents de quina serà l’evolució i ja ho veurem, esperem que vagi trobant el seu lloc a la graella”, explicava ahir Albà. Malgrat que a nivell d’audiència les coses es posin magres, l’actor diu que mai l’humor és més o menys gruixut en funció d’aquestes dades. “Si ho féssim així estaríem cometent un error, jo crec –i jo sóc simplement un actor, que no decideix res– que sempre hem d’actuar guiats per la intuïció.”
|
Català 
Castellano
Français
English
|
0 
