En un discurs transmès per la televisió estatal, el mandatari va precisar que aquesta ordre no significa que el seu país hagi renunciat a la negociació amb Occident.
“Vostès inicien l’enriquiment d’urani al 20 per cent, mentre  nosaltres estem disposats a negociar per l’intercanvi de combustible nuclear”, va dir el mandatari al president de l’organisme nuclear, Ali Akbar Salehi.
En aquest sentit, Ahmadinejad va fer referència al termini de dos mesos donat per l’Iran a Occident per resoldre el conflicte nuclear i va reiterar que el seu país “està disposat a dialogar sobre l’intercanvi de combustible nuclear”. A més, el president iranià va explicar que els científics del país han aconseguit desenvolupar una tecnologia que permet enriquir urani a través de la tècnica làser. “El làser permet separar els àtoms, fet que significa que pot servir per enriquir l’urani en el grau que es vulgui... però de moment no pensem utilitzar aquest mètode d’enriquiment”, va explicar.

Temor a occident
Les declaracions del president iranià obren un nou capítol en el conflicte que l’Iran manté amb bona part de la comunitat internacional, que tem que el país asiàtic estigui ocultant, sota un esforç atòmic civil, un projecte de naturalesa clandestina i aplicacions bèl·liques l’objectiu del qual seria adquirir un arsenal.
L’organitzador de la conferència de seguretat de Munic, Wolfgang Ischinger, va expressar ahir la seva decepció per l’anunci d’Ahmadinejad. “Ho sento com una amenaça” i com un clar pas enrere en les negociacions entre la comunitat internacional i l’Iran pel seu conflictiu programa nuclear, va dir Ischinger.
D’altra banda, el secretari de Defensa dels Estats Units, Robert Gates, va assegurar ahir que “si la comunitat internacional es manté unida, encara s’està a temps perquè les pressions sobre l’Iran i les sancions tinguin l’efecte desitjat”. Així ho va manifestar en una trobada amb el seu homòleg italià a Roma.

L'IRAN DETÉ SET CIUTADANS ACUSATS DE TREBALLAR PER A LA CIA

Un total de set persones van ser arrestades ahir per les forces de seguretat iranianes acusades de fomentar els disturbis posteriors a les polèmiques eleccions presidencials del juny de l’any passat. Segons va informar l’agència de notícies oficial del país asiàtic, l’IRNA, algunes d’elles estarien a sou de l’Agència Central d’Intel·ligència (CIA) nord-americana.
“Han estat detingudes set persones vinculades organitzativament amb els contrarevolucionaris, amb mitjans de comunicació sionistes i amb elements sediciosos”, informava l’IRNA.
Els arrestats també estarien vinculats amb una ràdio en farsi amb seu als EUA i haurien participat en cursos a Istanbul i Dubai per, per exemple, alterar l’ordre públic, difondre rumors i perpetrar sabotatges. “Alguns estaven contractats oficialment pels serveis secrets nord-americans, per la CIA”, sostè el comunicat.
A més, sembla que haurien desenvolupat un paper clau en els disturbis postelectorals, particularment amb els incidents del festival de l’Axura del 27 de desembre, quan van morir vuit persones en un enfrontament entre manifestants contraris al règim de Mahmud Ahmadinejad i les forces de seguretat.
L’11 de febrer l’Iran commemorarà el 31è aniversari de la Revolució islàmica del 1979 i les autoritats tenen por que l’oposició reformista aprofiti l’ocasió per sortir de nou al carrer per generar nous disturbis i protestar contra el govern.  
D’altra banda, l’exèrcit iranià va provar “amb èxit” un prototip d’avió teledirigit i indetectable pels radars.

En declaracions al programa Parlem-ne, d’AD Ràdio, tots dos van expressar malestar pel fet que des de l’executiu no es valori la possibilitat d’implatar el sistema per contractar treballadors estrangers proposat per la Confederació Empresarial i que, afirmen, ha agradat a tots els actors presents.
El projecte obligaria totes les empreses a inscriure les seves ofertes de feina al Servei d’Ocupació i si entre els inscrits allà no hi hagués cap persona adient per al lloc de treball, aconseguirien de forma directa el permís per contractar a l’exterior. “Totes les entitats que estem a la taula, inclosos els sindicats, hi estem d’acord, i ara des del Govern es diu que no hi ha prou consens”, va denunciar Fraissinet, amb referència a unes declaracions fetes pel secretari d’Estat d’Interior, Bruno Bartolomé. “Al consens, en tot cas, només hi falta l’executiu. Per què volen la taula llavors?”, va indicar Miralles, que expressa “el dubte de si serveix d’alguna cosa”.

LA CAMBRA FA UNA CRIDA PER A L'ENTESA ENTRE ELS POLÍTICS

El president de la Cambra de Comerç, Marc Pantebre, assegura veure “amb preocupació” la situació política, a la vegada que fa una crida “perquè els polítics s’entenguin ja que la situació és complicada i la societat civil exigeix solucions, i perquè treballin conjuntament”. L’empresari indica que, tot i que “és factible treballar amb dotzenes parts”, sí que “cal un pressupost per poder fer avançar les inversions que es necessiten”.
D’altra banda, Pantebre es mostra satisfet pel fet que els tècnics de l’organisme estan treballant conjuntament amb els del Govern en l’elaboració del projecte de llei del futur IVA. “Ens agrada poder aportar el nostre gra de sorra”, afirma.

El terreny es troba situat a la muntanya de Carroi, en un espai on ja no existeixen els accessos rodats i al qual només es pot arribar a peu a través d’un caminet o bé en helicòpter. Aquesta circumstància ha provocat que per pujar els materials necessaris per a aquesta infraestructura s’estiguin utilitzant aeronaus, mentre que els treballadors accedeixen caminant per la munta­nya. Alguns veïns de la zona, segons han manifestat diverses fonts, s’han mostrat molestos amb el soroll que provoquen els helicòpters cada cop que pugen materials.
El cònsol menor d’Andorra la Vella, Josep Vila, va indicar ahir que tan sols s’ha concedit una autorització per a una rebaixa del terreny, “que significa treure terra i perdres”. Per tant, l’administració local “oficialment” no té constància que s’estigui construint un espai en el qual puguin aterrar aeronaus. Extraoficialment, els responsables comunals sí que han rebut informacions respecte que al roc del Patapou s’estaria habilitant un terreny per a l’ater­ratge d’helicòpters. En tot cas, Vila va deixar clar que aquests tipus d’infraestructures es troben en una competència que s’escapa a les atribucions comunals i que és el Govern qui les hauria d’autoritzar. En l’àmbit comunal tan sols “s’han autoritzat” unes obres per adequar el terreny, concretament per a una “millora de finca rústica”, sense entrar a quin és l’objectiu final dels propietaris.

Sense queixes formals
Josep Vila va manifestar que fins ara no han tingut lloc queixes formals de veïns pel soroll que ocasionen els helicòpters que pugen el material a la zona del roc del Patapou. En tot cas, “no hi ha lloc per a la queixa”, ja que la família Rebés (concretament Antoni) disposa de les autoritzacions cor­responents per fer una rebaixa del terreny. Per tant, els sorolls derivats d’unes obres legalment autoritzades no poden significar que s’aturin. Si s’apliqués el barem de cancel·lar obres pel soroll la major part de treballs s’haurien de parar, perquè sempre suposen una molèstia acústica per a la gent que viu a la zona.

Reunió amb el Govern
L’executiu no ha rebut encara la demanda formal per a la construcció de l’heliport, però els propietaris, segons va explicar ahir Jaume Bartumeu, han demanat una trobada amb l’executiu per exposar com està la situació i demanar l’autorització per a l’heliport. Bartumeu no va avançar quin és el posicionament de l’executiu, ja que s’està en espera de veure quin és el projecte que la família Rebés presentarà. Fonts properes al cas van indicar que fa uns anys Antoni Rebés ja va intentar, infructuosament, que s’aprovés l’edificació d’un heliport a Andorra la Vella.

UN GRAN PATRIMONI SOTA L'ADMINISTRACIÓ JUDICIAL

La família Rebés es troba immersa en una disputa interna entre els germans que ha derivat en la decisió dels tribunals de posar la major part del patrimoni sota l’administració judicial. Els germans van enfrontar-se arran del cost de les obres de reforma al Park Hotel i va començar una batalla judicial amb denúncies creuades. El nivell d’enfrontament ha provocat que sigui impossible una solució pactada entre les parts i el conflicte no tan sols s’arrossega des de fa anys, sinó que es tem que encara quedi un llarg recorregut per poder arribar a una sortida. Els Rebés tenen un patrimoni molt important, especialment en terrenys i propietats, però no en poden disposar lliurement pel bloqueig que suposa la supervisió de l’administració judicial. Aquesta situació, per exemple, ha motivat que una sèrie de locals del Prat de la Creu no es puguin llogar, ja que qualsevol decisió ha d’obtenir un ampli consens perquè tiri endavant. El projecte de l’heliport al roc del Patapou surt del vessant familiar que lidera Antoni Rebés, en un terreny propi. Diverses fonts van apuntar que el conflicte s’haurà de resoldre finalment amb una decisió judicial que divideixi el patrimoni familiar entre els germans.

L’objectiu final hauria estat convèncer el conseller d’Andorra pel Canvi (ApC) Josep Maria Bringué de la necessitat de trencar la disciplina de vot i donar suport als comptes socialdemòcrates, tenint en compte que inclourien un seguit de millores en infraestructures per a Ordino. L’oferiment que Bartumeu hauria dut a terme, segons han confirmat diferents fonts, va tenir lloc fa unes setmanes (ja anteriorment s’havia fet una proposta semblant) i va coincidir amb els estira-i-ar­ronsa posteriors amb Bringué, que sí que van transcendir. El conseller, home de la confiança comunal de Dolsa i que aquest últim va situar al segon lloc de la llista nacional d’ApC, ha reiterat la disposició de mantenir-se impertèrrit dins el projecte parlamentari i seguint-ne les seves directrius.

L’oferta
Com suposadament ja havia ofert amb anterioritat, Bartumeu hauria plantejat a Enric Dolsa que assumís la presidència del consell d’administració de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS) –els membres de designació governamental van posar tots el càrrec a disposició de l’executiu i malgrat que continuen exercint ho fan més en funcions que una altra cosa– i hauria afegit en aquesta ocasió un altre element quant a càrrecs. La possibilitat que una persona de la confiança de l’excònsol i alhora, al seu dia, un dels promotors d’ApC després de deixar les files liberals, assumís un paper rellevant dins l’estructura d’Andorra Telecom. Es tractaria d’algun alt càrrec de l’actual estructura funcionarial governamental. No obstant això, les fonts no van poder precisar quina peça assumiria dins Andorra Telecom. La direcció general de la parapública, però, l’ocupa ara un Jaume Salvat que hauria estat confirmat en el càrrec de manera provisional.
L’oferiment també hauria inclòs incrementar la inversió pressupostària a la parròquia d’Ordino. Així, s’hauria plantejat que via esmenes del grup parlamentari socialdemòcrata, si s’obtenia el suport del conseller ordinenc d’ApC als comptes per a aquest any, aquests podrien incloure una previsió que reflectís l’inici de les obres de la desviació de la Massana, que ha de millorar el trànsit cap a Ordino. Però, també, preveure la millora d’altres vies com ara la del Serrat i incloure les partides necessàries per a la realització integral del centre d’alt rendiment esportiu que hi ha projectat per a l’esmentada par­ròquia.

EL 'MERCADEIG' JA VA CONDUIR A LA SORTIDA DEL POLÍTIC

Si finalment Enric Dolsa va deixar Andorra pel Canvi (ApC) –segons ell per poder-se centrar en la creació d’una nova formació parroquial que tindria com a objectiu la configuració d’una candidatura que probablement encapçalaria en les comunals de l’any que ve i segons altres fonts perquè va ser convidat a plegar– va ser per les discrepàncies que fa mesos hi ha dins ApC sobre la necessitat de ser més propers o més distants al PS. Dolsa hauria insistit en la necessitat de donar suport al pressupost elaborat per l’executiu socialdemòcrata, però en saber alguns dels seus companys que la proposta suposadament amagava interessos molt personals del polític ordinenc s’hauria escalfat l’ambient. I l’únic clar va ser el distanciament de Dolsa d’ApC. O a la inversa.

L’equip de govern ja ha informat el Sindicat de Treballdors del comú d’Andorra la Vella (Sitca) que la gestió i avaluació de l’acompliment (GAdA) no es pagarà aquest any. Les retribucions s’ajornen fins al 2011 i sempre sota el condicionant que llavors hi hagi disponibilitat econòmica a les arques comunals. Això sí, els punts que s’obtinguin de les valoracions es podran acumular per a més endavant. “L’argument que ens han donat és el dels diners”, comenten des del sindicat.
D’altra banda, i segons han explicat al Diari els integrants del Sitca, el comú ha decidit modificar la periodicitat de les valoracions: fins ara es feien cada any, però a partir d’ara seran cada dos. No obstant això, encara estan pendents les avaluacions de tot el personal des del juliol del 2008 i tot el 2009. En un principi, la corporació va trametre aquest estiu passat una circular interna a la plantilla en què prometia que aquests exàmens de l’acompliment es durien a terme al desembre i que tindrien caràcter retroactiu. “Però finalment no ha estat així, i hi ha molta gent que està esperant la pujada”, lamenta el president del Sitca, Christian Asensio. Ara, des de la corporació han assegurat que les valoracions pendents es faran en el decurs d’aquest mes. “I a partir d’aquesta data, la política retributiva ja serà biennal”, conclouen els repre­sentants del col·lectiu, que actualment integra 159 afiliats i representa més de mig miler de treballadors.

Afavorir les categories baixes
La mesura afectarà tota la graella de funcionaris de l’ens d’Andorra la Vella. Amb tot, el Sitca va voler fer una proposta als cònsols, amb la idea d’afavorir les categories més baixes de la taula: que es pagués a aquests funcionaris la part que els correspon d’increment a tots els que haguessin d’ascendir de categoria. La proposta, però, va ser rebutjada. “Ens ha sabut molt greu aquest punt; la intenció política és, segons ens han informat, que les categories més petites es vagin equiparant a poc a poc amb les grans”, posen en relleu els membres del comitè executiu del sindicat.
Paral·lelament, la voluntat de la corporació és modificar el sistema de valoració de l’acompliment. En el futur es pretén que sigui un procediment piramidal i per objectius. I del que es tracta, durant enguany, és trobar entre els diferents actors que conformen el comú (la classe política i la plantilla), un format que sigui “més objectiu” que l’actual per a les avaluacions. “Nosaltres ho veiem de bon ull”, asseguren.
En la mateixa línia, també s’haurà de negociar el reglament de compensacions. Durant tot el 2009 la comissió consultiva (un òrgan que representa tota la plantilla de la corporació) va elaborar un text de treball, que ara està sobre la taula dels mandataris. La comissió consultiva proposa dues opcions per a la retribució de les hores extraordinàries: que la meitat es cobrin amb diners i l’altra meitat amb temps lliure, o que el cent per cent es pagui mitjançant una de les dues possibilitats.

Disparitat entre conselleries
“Al Sitca creiem que és molt important que quedi establert ben clarament què es cobra amb hores extra i quines són les primes”, expliquen. De fet, consideren que el document és “vital” perquè serà la forma de regular les conselleries, ja que, afirmen, avui dia hi ha diferències entre departaments. “Seria un sistema d’unificació per evitar que hi hagi disparitat entre serveis”, conclouen.

LA SELECCIÓ TÈCNICA DE PERSONAL, SENSE PRESÈNCIA SINDICAL

El protocol que ha d’establir les relacions entre el sindicat que representa la plantilla i els governants del comú està a punt de veure la llum. Després d’un any de negociacions es preveu que les parts implicades signin el text en breu. “Serà el primer protocol de relacions d’aquestes característiques que hi ha al país; ni el Govern ni cap altre comú en tenen”, posa en relleu Christian Asensio. Entre els aspectes que reivindicava el col·lectiu i que no s’han pogut incloure finalment al document (perquè caldria una modificació prèvia de l’ordinació de la funció pública) n’hi ha un que fa referència a la comissió de selecció tècnica del personal. El Sitca reclamava tenir-hi un representant, perquè d’aquesta manera “es donaria més claredat a l’hora de seleccionar el personal de la corporació”. En aquest sentit, consideren que amb un treballador present a la comissió “es trencaria amb el mite dels en- xufats”.

Al Principat, segons fonts consultades d’Andorra Telecom, la teledescàrrega massiva a partir dels servidors del país és una pràctica que les condicions generals del servei no toleren de cap manera. Amb tot, les mateixes fonts reconeixen que no hi ha un sistema de control dels continguts que s’allotgen als servidors de la companyia de telecomunicacions.
L’empresa ven tecnologia però no té autoritat per sotmetre a control els servidors, per revisar l’existència d’arxius que continguin material protegit pels drets d’autor. En aquest sentit, des de la companyia parapública s’explica que hauria de ser una autoritat externa la que s’encarregués de donar la veu d’alerta per retirar aquell arxiu o directament suspendre el servei a un client que estigués utilitzant els servidors d’Andorra Telecom amb aquesta finalitat.

Pagar el trànsit internacional
Amb tot, tampoc no sembla que a Andorra aquesta pràctica s’estigui portant a terme perquè, segons les fonts d’Andorra Telecom,  resultaria molt car disposar de servidors que permetessin des-càrrega massiva a petició d’internautes residents a l’estranger. Afirmen que els servidors amb material protegit per drets d’autor es troben en països amb condicions òptimes per a aquest tipus d’activitat o bé en els països on hi ha la majoria de clients.
Andorra Telecom apunta que si algú pretengués fer aquest tipus d’activitat al Principat hauria de pagar el trànsit internacional de dades, de manera que no li resultaria atractiu allotjar els seus arxius aquí. Un decret del 2007 estalbeix les condicions generals en l’ús dels servidors de la compa­nyia parapública. “Es prohibeix la utilització d’aquest servei per a la comissió d’actes il·lícits o penals segons la legislació vigent i per a l’enviament de missatges massius no desitjats (spamming) o per a la vulneració de qualsevol legislació sobre la propietat intel·lectual, patents o marques”. El mateix decret concreta que “no estan autoritzats els servidors de continguts per a adults, d’apologia de la violència i de telecàrrega massiva”. Les fonts consultades d’Andorra Telecom incideixen, però, en el fet que qualsevol pràctica d’aquestes característiques hauria de ser advertida des de l’exterior. De moment, però, això sembla poc improbable, atès que la llei sobre els drets d’autor a Andorra no ha estat desenvolupada. L’anterior Govern hi va estar treballant amb la participació del ministeri d’Economia i Finances i el de Cultura, però des de fa anys no se sap res d’aquell document que havia de posar les bases per a la creació al Principat d’una entitat de gestió de drets d’autor.

Els països actuen
Amb diferents opcions, els països de l’àmbit europeu estan actuant en aquest camp dels drets d’autor i la pirateria que té Internet com a territori d’actuació. A Suècia, per exemple, l’abril passat va entrar en vigor una llei antipirateria que permet als titulars del copyright demanar als proveïdors d’Internet (allò que es coneix amb les sigles ISP) la identificació dels usuaris sospitosos de compartir arxius en línia de manera il·legal. Segons les dades, aquesta llei ha suposat una reducció del quaranta per cent de les descàrregues il·legals. En diversos països tant de l’àmbit europeu com d’altres àrees hi ha hagut detencions de persones que tenien servidors amb milers de continguts pirata.

LA DIFERÈNCIA ENTRE DESCÀRREGA DE CONTINGUTS I VISUALITZACIÓ EN LÍNIA

El debat sobre les descàrregues de contiguts protegits pels drets d’autor és calent i relliscós. S’ha de tenir en compte que no és el mateix descarregar un contingut cultural per al propi ús (segons la jurisdicció) que fer-ho per obtenir beneficis.
D’altra banda, també existeixen els portals d’Internet que permeten la visulització de pel·lícules (fins i tot d’estrena) gràcies a la tecnologia streaming. Hi ha una diferència entre les pàgines que allotgen els arxius i d’altres que serveixen simplement l’enllaç a l’arxiu on resideix un contingut determinat. A Espanya, la possible croada contra aquests tipus de serveis ha encès un debat profund al voltant del lliure accés a la informació i la possibilitat que aquest control pugui acabar convertint-se en una mena de censura. A més, no és clar que aquesta mesura acabi amb aquesta mena d’enllaços, ja que un enllaç trencat pot mutar ràpidament cap a una altra banda. Andorra està lluny d’aquest debat encara.