La mesura afectarà especialment l’obra pública, ja que el ministeri de Foment perdrà 1.760 milions d’euros respecte del previst per a aquest any, uns 5.000 milions totals. Medi Ambient serà la segona àrea afectada, juntament amb el departament Rural i Marítim, amb una mica més de 501 milions cadascun.
Des de l’oposició, el Partit Popular va negar qualsevol credibilitat al pla de l’executiu veí, ja que el considera “ple de trucs i artificis comptables”, va assegurar Álvaro Nadal, portaveu d’Economia de la formació.
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) feia públic també ahir l’índex de preus al consum (IPC) corresponent al gener, que es va reduir un 1 per cent per la coincidència amb el període de rebaixes comercials. En el conjunt dels dotze darrers mesos, l’IPC espanyol ha augmentat un 1 per cent, sobretot per l’alça del preu dels combustibles. El secretari d’Estat d’Economia, José Manuel Campa, anunciava taxes interanuals amb creixements “moderats” per als mesos vinents.
Reunions del Rei
El rei Joan Carles ha pres la iniciativa personal de mantenir un seguit de reunions amb els agents socials, econòmics i polítics que busquen una sortida a la crisi. Ahir ja va rebre la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, per informar-se de les mesures que preveu l’executiu i va tenir una trobada al palau de La Zarzuela amb els líders dels dos principals sindicats, UGT i CCOO.
La vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, va situar els contactes del monarca dins de la “normalitat democràtica” i va negar que siguin per incapacitat del govern.
Reaccio al nou pla de pensions
Els sindicats UGT i CCOO van avançar la data de la convocatòria de les primeres manifestacions “multitudinàries” contra la reforma del sistema de pensions, el dia 23 vinent a Madrid, Barcelona i València. I al País Basc, els sindicats majoritaris ELA i LAB, amb d’altres organitzacions, van anunciar una mobilització de delegats per al 2 de març a Vitòria i manifestacions a Bilbao, Sant Sebastià, Vitòria i Pamplona el 8.
EL CREIXEMENT ES FRENA A LA ZONA EURO I PORTUGAL MANTÉ LA RECESSIÓ
El creixement econòmic a la zona euro, que s’havia recuperat per les principals economies estatals, es va aturar l’últim trimestre de l’any, quan es va quedar en el 0,1 per cent conjunt, el mateix índex que al conjunt de la Unió Europea i al Regne Unit. Els tres darrers mesos de l’any passat, el PIB alemany es va quedar estancat, sense augment ni pèrdua, en contrast amb el de França, amb una alça del 0,6 per cent. La recessió, que ja s’havia confirmat a Espanya, amb un 0,1 per cent negatiu durant el mateix període, va caure a Portugal un 0,8 per cent. Pel que fa al conjunt de l’any, totes les economies europees van patir la recessió, que en el conjunt de la zona euro va ser del 2,1 per cent i del 2,3 per cent a la UE. Les caigudes en els àmbits nacionals van ser, en general, inferiors al 3 per cent, amb les excepcions del Regne Unit, Espanya i Portugal i les encara més importants patides pels països bàltics, on els PIB interanuals van caure entre el 17,9 per cent a Letònia i el 9,4 per cent a Estònia.