El comú d'Adorra la Vella obrirà una segona escola bressol pública entre el 9 i el 23 d'agost si la demanda dels pares supera el nombre de places que ofereix el centre de Santa Coloma.

En principi la corporació de la capital havia previst obrir només la de Santa Coloma durant el període de vacances, però el malestar dels pares ha provocat que el comú es plantegi la possibilitat que una segona guarderia obri les portes. Aquest va ser un dels acords que es van prendre ahir en una reunió que van mantenir dues mares amb el cònsol menor, Josep Vila;  el conseller de Social, Joaquim Valera, i un tècnic de la corporació parroquial.

"És molt important que el comú s'hagi replantejat aquest punt perquè així ens assegurem que tots els pares que necessitin el servei de l'escola bressol puguin portar el fill a algun centre a l'agost", comenta una de les portaveus de les mares i pares, Meritxell Garcia. D'aquesta manera els tutors dels nadons no hauran d'omplir un formulari en què es demanaven dades que consideren privades. Fet que també havia generat malestar entre els pares. En tot cas no s'obriran els tres centres públics tal com es va fer durant l'estiu passat.
Els representants del comú en la reunió també es van comprometre que els nadons tindran alguna de les cuidadores que atenen normalment l'infant. "No volíem que se'n fes càrrec alguna altra que no atén normalment els petits, perquè necessiten un període d'adaptació i no podíem portar-los a una guarderia que no coneguessin i amb una cuidadora que no se'n fa càrrec habitualment", hi afegia Garcia.

La pediatria no reneixerà

El que no es posarà en marxa és el servei de pediatria que oferien els centres. Els pares consideren que no s'hauria de treure aquest servei perquè fa molts anys que està en funcionament, però han acceptat els arguments del comú quan els han explicat que aquesta decisió "no és deguda a una retallada del pressupost en el departament de Social, sinó que [aquests diners] s'han destinat a atendre famílies que passen moments difícils arran de la crisi". Les dues mares asseguren que la reunió va transcórrer en un ambient de "cordialitat".

Les representants dels pares co­municaran les decisions que es van prendre en la trobada d'ahir properament. Garcia es mostrava satisfeta dels acords, tot i que va assenyalar que encara hi ha altres camps en els quals cal incidir. "S'ha de canviar la fórmula per fer les inscripcions. Ara es realitzen a l'abril i al setembre, però una persona no programa un em­baràs i el nen arriba quan li toca", comentava la portaveu dels pares. Garcia assegura que hi ha persones que s'han trobat amb aquest problema.

De moment no està prevista la creació d'una associació de mares i pares per vehicular totes les reivindicacions, tot i que Garcia considera que "aniria bé, perquè seria una via per poder solucionar algunes problemàtiques". Les raons que frenen la constitució d'una entitat d'aquestes característiques és que "els pares hi portem els nadons durant un curt període de temps, uns dos o tres anys, i no és el mateix que quan un infant va a l'escola i s'hi passa un període molt llarg".

“No farem cap medalla, segur, però penso que Lluís Marín té més probabilitats de fer un gran paper. És molt complicat, perquè el boardercross són eliminatòries dures, però si no passa res d’estrany i no el fan caure, crec que ens pot donar una alegria”. El surfista de neu competirà només dilluns vinent, primer en les eliminatòries i, si es classifica, en les finals.
Pel que fa a l’actuació en esquí alpí, disciplina en què el Principat hi competeix amb Roger Vidosa, Mireia Gutiérrez, Kevin Esteve i Sofie Juárez, Albert Coma fa una diferència entre els dos primers i els més joves: “El Roger ja coneix què són els jocs. Pot fer un bon resultat, sempre tenint en compte el nivell del país, i quedar entre el vintè i el trentè lloc. En quina prova? En supercombinada”. En referència a Mireia Gutiér­rez, recorda que “és el seu primer any. Sabem els seus resultats, i, tenint-ho en compte, també pot fer un bon paper.”
Kevin Esteve i Sofie Juárez són un cas a part. “El seu nivell és diferent. No fan ni la Copa d’Europa amb assiduïtat; han d’anar als Jocs per agafar experiència i per preparar els del 2014. Les curses tenen molt de cap, i si ja has viscut uns Jocs, en els següents tindràs menys pressió.”

A prop d’Espanya
Andorra ha portat a Vancouver quatre esquiadors d’alpí, només un menys que la delegació espa­nyola, per exemple. Coma defensa anar-hi amb la màxima representació, encara que només sigui perquè l’esportista visqui la cita olímpica. “Si Espanya hi envia cinc esquiadors i nosaltres quatre potser és que fem millor la feina. Però Espanya hi ha portat tots els que tenen mínima”. Un requisit que Coma troba decisiu a l’hora de gua­nyar-se la plaça olímpica. “Ara parlaré com a membre del Comitè Olímpic i no de la federació. Si als Jocs d’estiu hi van dos o tres atletes amb mínima i dos o tres més amb wild card i s’omplen totes les places, per què no als d’hivern? A una persona que té la mínima la hi hem d’enviar. Una altra cosa és que la mínima estigui mal o ben feta; en això no m’hi poso. Ho marca així la FIS. Si acaba la penúltima, doncs serà penúltima, però no puc negar-me que hi vagi.”

Sol en fons
Francesc Soulié, amb experiència olímpica, és l’únic representant en esquí nòrdic. Coma el veu “en el seu nivell. Té 100 punts FIS, no farà cap medalla, això segur, però és un gran fondista. I és molt important la seva presència a la FAE per estirar aquesta disciplina al país. El necessitem per engrescar-hi més els joves.”

MOR UN JOVE ESPORTISTA GEORGIÀ EN UN ENTRENAMENT DE LUGE

Les hores prèvies a la inauguració dels Jocs van estar marcades per la mort del georgià Nodar Kumaritaixvili, que va patir un accident quan s’entrenava per a la prova de luge en la rapidíssima pista del Whist­ler Sliding Center. L’esportista, de 21 anys, va perdre el control del trineu a alta velocitat, va sortir del traçat i va topar contra una pilona de la instal·lació. Els equips de socors van intentar reanimar-lo al mateix lloc de l’accident abans de traslladar-lo a un centre hospitalari, on va morir poc després. La mort del jove georgià és la primera en uns jocs olímpics des de la del suís Nicolas Bochatay, que va perdre la vida a Albertville 1992 quan va patir un accident d’esquí de velocitat, modalitat d’exhibició en la cita francesa.
D’altra banda, en la jornada d’avui, al marge de la prova de descens masculí, estan programades les finals de patinatge de velocitat (5.000 metres masculins), biatló (7,5 quilòmetres esprint dones), bamps femenins i salts de trampolí curt. A més també es faran les dues primeres mànegues de luge masculí.

La mesura afectarà especialment l’o­bra pública, ja que el ministeri de Foment perdrà 1.760 milions d’euros respecte del previst per a aquest any, uns 5.000 milions totals. Medi Ambient serà la segona àrea afectada, juntament amb el departament Rural i Marítim, amb una mica més de 501 milions cadascun.
Des de l’oposició, el Partit Popular va negar qualsevol credibilitat al pla de l’executiu veí, ja que el considera “ple de trucs i artificis comptables”, va assegurar Álvaro Nadal, portaveu d’Economia de la formació.
L’Institut Nacional d’Estadística (INE) feia públic també ahir l’índex de preus al consum (IPC) corresponent al gener, que es va reduir un 1 per cent per la coincidència amb el període de rebaixes comercials. En el conjunt dels dotze darrers mesos, l’IPC espa­nyol ha augmentat un 1 per cent, sobretot per l’alça del preu dels combustibles. El secretari d’Estat d’Economia, José Manuel Campa, anunciava taxes interanuals amb creixements “moderats” per als mesos vinents.

Reunions del Rei
El rei Joan Carles ha pres la iniciativa personal de mantenir un seguit de reunions amb els agents socials, econòmics i polítics que busquen una sortida a la crisi. Ahir ja va rebre la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, per in­formar-se de les mesures que preveu l’executiu i va tenir una tro­bada al palau de La Zarzuela amb els líders dels dos principals sindicats, UGT i CCOO.
La vicepresidenta primera, María Teresa Fernández de la Vega, va situar els contactes del monarca dins de la “normalitat democràtica” i va negar que siguin per incapacitat del govern.

Reaccio al nou pla de pensions
Els sindicats UGT i CCOO van avan­çar la data de la convocatòria de les primeres manifestacions “multitudinàries” contra la re­forma del sistema de pensions, el dia 23 vinent a Madrid, Barcelona i València. I al País Basc, els sindicats majoritaris ELA i LAB, amb d’altres organitzacions, van anunciar una mobilització de delegats per al 2 de març a Vitòria i manifestacions a Bilbao, Sant Sebastià, Vitòria i Pamplona el 8.

EL CREIXEMENT ES FRENA A LA ZONA EURO I PORTUGAL MANTÉ LA RECESSIÓ

El creixement econòmic a la zona euro, que s’havia recuperat per les principals economies estatals, es va aturar l’últim trimestre de l’any, quan es va quedar en el 0,1 per cent conjunt, el mateix índex que al conjunt de la Unió Europea i al Regne Unit. Els tres darrers mesos de l’any passat, el PIB alemany es va quedar estancat, sense augment ni pèrdua, en contrast amb el de França, amb una alça del 0,6 per cent. La recessió, que ja s’havia confirmat a Espanya, amb un 0,1 per cent negatiu durant el mateix període, va caure a Portugal un 0,8 per cent. Pel que fa al conjunt de l’any, totes les economies europees van patir la recessió, que en el conjunt de la zona euro va ser del 2,1 per cent i del 2,3 per cent a la UE. Les caigudes en els àmbits nacionals van ser, en general, inferiors al 3 per cent, amb les excepcions del Regne Unit, Espanya i Portugal i les encara més importants patides pels països bàltics, on els PIB interanuals van caure entre el 17,9 per cent a Letònia i el 9,4 per cent a Estònia.