També s’hauran de fer càrrec, d’altra banda, dels 210.000 euros íntegres que val instal·lar un seguit de resistències elèctriques a les voravies per facilitar la treta de neu i per homogeneïtzar l’aspecte de tot el carrer. Per tant, els veïns afectats per la mesura (una trentena) han de costejar prop de 460.000 euros. Amb tot, no tothom haurà d’abonar la mateixa quantitat: cadascú abonarà el percentatge corresponent en funció a la longitud de la façana que dóna al carrer Major i que apareix al contracte del cens emfitèutic.
La resta de l’import de la remodelació de la principal via del poble encampadà l’assumirà el comú. Algunes de les partides referents a l’enllumenat públic, el mobiliari urbà, l’enjardinament, la senyalització, els moviments de terres i la canalització les pagarà la corporació local íntegrament. Altres es sufragaran a parts iguals amb els particulars. És per això que l’administració local aplicarà coeficients de minoració a partir de diferents elements, com ara l’estat de les voravies de cada punt. També valorarà si en cadascuna de les zones ja hi ha o no resistències elèctriques.

Reunió pública
Tot el projecte d’embelliment el van analitzar en una reunió els veïns i comerciants amb els mandataris d’Encamp durant una reunió, dimarts al vespre. Des de l’associació que aglutina els botiguers i veïns del Pas de la Casa van valorar positivament la mesura i el fet d’haver-se de fer càr­rec de part de les obres. “Es valora bastant bé. A més, hem aplaudit que s’especifiqués de manera molt clara el que ha de pagar cadascú. La gent, en general, s’ho ha pres bé”, comentava ahir el president del col·lectiu, Òscar Ramon.
En la mateixa línia, els particulars veuen amb bons ulls la remodelació de la zona. Especialment d’algunes parts de l’avinguda que estan molt malmeses i necessiten un rentat de cara amb certa immediatesa. “Hi ha llocs on cal una millora important perquè estan molt malmesos. I segurament, si cada veí s’ho hagués de pagar sol li resultaria molt més car”, va afegir-hi Ramon. El grup ciutadà entén que la reforma de l’avinguda “era necessària” i reconeix que hagués preferit que s’hagués acabat convertint en un espai reservat de manera exclusiva als vianants. Ara, en canvi, serà mixta i hi podran fer ús tant els vehicles com els que vagin a peu. No obstant això, el projecte no descarta la possibilitat que en un futur el carrer Major sigui d’ús exclusiu per a vianants.
Les obres de remodelació començaran a l’abril i es duran a terme per fases, a través d’un pla de treball que el comú ha definit com a “estricte”. L’objectiu és no tallar la circulació mentre durin els treballs, per no perjudicar així els comerciants.
L’embelliment inclou l’eixamplament de les voravies i la millora del mobiliari urbà, a través de nous fanals, bancs i jardineres mòbils. El carrer també disposarà d’àrees de càrrega i descàrrega per als vehicles dels botiguers i reservarà espai també perquè els cotxes privats s’hi puguin aturar momentàniament (no es preveu que hi puguin estacionar).

LA PRIMERA ADMINISTRACIÓ QUE APLICA LA MESURA

El comú d’Encamp és la primera administració del país que ha decidit posar en marxa les contribucions especials. I que, per tant, fa participar els veïns en la remodelació d’un espai públic. El cònsol major, Miquel Alís, sempre ha argumentat que gràcies a aquestes aportacions dels privats es poden dur a terme projectes “més ambiciosos” i que, d’aquesta manera també es dóna un respir a les arques públiques i també es poden fer més projectes. Els arguments que esgrimeixen els mandataris d’Encamp és la situació d’endeutament del comú. Recorden, en aquest sentit, que fins ara totes les obres les ha pagat la corporació local. En tot cas, sempre han detallat, els veïns i comerciants hauran d’abonar únicament la part que els suposi un benefici directe, com ara eixamplar les voreres. Si s’ha de fer, per exemple, una canalització d’aigües ho sufragarà el comú. Es preveu que la millora de les dues principals avingudes del poble d’Encamp es faci amb el mateix sistema.

Com Vera Lucía Teixeira, que vivia a l’habitació que tocava paret amb paret amb la de Ricardo Sada. Va ser ell el que la va avisar de l’incendi. Va ser ell qui “abans de saltar em va dir que preferia morir així que cremat”. Com Raül Roura, que va mirar d’agafar per una cama la noia que acabaria caient i que sempre recordarà una frase: “Si et plau, digues-li al meu pare que l’estimo molt.” Com Antonio Barrera, que quan es disposava a obrir la porta del seu pis perquè un veí pogués escapar-se per la façana de Príncep Benlloch el fum i les flames van estar a punt d’engolir-lo. O Pepe García, el propietari de la pensió que va acollir els desallotjats. Ell va avisar els bombers. Ell va intentar ajudar els qui acabarien morint. Els mirava de persuadir perquè no saltessin. Però no ho va aconseguir. “Ha caigut de    morros i ha rebentat, et sents impotent perquè no pots fer-hi res.”

Desolació
Vera Lucía explica el drama que va veure en Ricardo. “Des de la finestra el podia tocar”, recorda. Ella, com ell, van intentar fugir. Però les flames ja eren a l’escala. Ella va tornar a l’habitació i s’hi va tancar. Ricardo no ho va poder fer. “Va entrar el foc a la seva habitació i es va cremar part del cos.” Ella va ser “una de les últimes a sortir, jo i una altra noia. Vaig sortir per l’escala després que els bombers tombessin la porta”. A Roura la por se li va fer evident. “Pensava que moriríem tots.” Es va despenjar “de la finestra de casa” per intentar subjectar la noia que acabaria ferida greument. “Li deia que no es tirés.”?Però no van aguantar agafats.
La caiguda la va presenciar el madrileny Delio Alonso. “Vam veure com es tirava una noia i com el noi del pis de dalt la intentava rescatar... i no hi va poder fer res.” Diu que van trigar una hora i mitja a sortir de la pensió tot i la rapidesa dels bombers. “El que hem passat no li desitjo a ningú”. “És un trauma molt dur”, afirma Luciano Hidalgo, que explica que “l’espera amb tovalloles mullades se’ns va fer eterna”. En això hi coincideix Manuel Guerrero: “El temps que va passar semblava una eternitat; ara tinc clar que tot va anar molt ràpid.” La sensació també era compartida per l’argetina Marienela Paolini, que era a l’hotel tot visitant el seu xicot. “Crec que van ser 30 o 40 minuts, però potser van ser deu els que vam esperar que ens rescatessin.” Paolini va mirar de baixar per l’escala. El fum, però, ho envaïa tot. Després només va poder veure els salts desesperats. Igual que Hidalgo, que també va veure “com un home intentava saltar i ja tenia les flames a l’esquena”.
La majoria dels hostes es van despertar per l’avís de veïns o alertats pels crits. “Sentia crits, però no sabia què passava. Pensava que era una baralla”, diu Dani Martí. El mateix va pensar Manuel Guerrero, acostumat a viure episodis conflictius a la pensió. O?Pepe García, que també pensava que era una batussa. Els brams que més el van impressionar van ser els d’una mare disposada a llançar la filla per la finestra. Els bombers van arribar a temps. I?una i l’altra van salvar la vida.

DE MALLORCA A ANDORRA PER CANVIAR D'AIRES... I MIRAR D'INTENTAR EVITAR UNA CAIGUDA AL BUIT

Raül Roura va néixer a Barcelona i va créixer a Palma de Mallorca. Fa deu anys ja havia estat al Principat. Havia treballat a Grau Roig i en un hotel de la capital. Ara fa tres setmanes va tornar a Andor­ra. A buscar feina. Per canviar d’aires. De treball en té, diu. Però espera trobar quota oberta. La matinada d’ahir va trigar a despertar-se. Però quan ho va fer no va dubtar gaire a sortir a la finestra en calçotets i intentar agafar com podia la noia ferida greument. Al final va acabar entre llançant-se i lliscant. Abans ja havia vist estavellar-se contra el ter­ra els dos homes. “I això es porta aquí a dins”, afirma picant-se amb la mà tancada contra el pit es-querre.

MIG BRAÇ AMB CREMADES PERÒ SUPERVIVENT

Vera Lucía Teixeira ensenya la bena que li cobreix les cremades en mig braç. Ha salvat la vida, però. I és que va tancar la porta a temps.

ESCAPAR-SE AFERRAT A UN FANAL I PENJAAT A LA FAÇANA

Antonio Barrera fa 7 anys que viu a la pensió. Ara no té feina. És dels primers que va poder recuperar pertinences. Es va escapar aferrant-se a un fanal.

Diferents hipòtesis
La policia i els bombers treballaven ahir amb diferents hipòtesis sobre com s’hauria pogut originar el foc. D’una banda, els indicis apunten que les flames s’haurien iniciat en la zona del quadre de llums que es troba en les escales que van de la recepció a la primera planta. Els bombers, segons fonts properes a la investigació, haurien observat que prop de la zona de l’origen del foc hi havia trastos acumulats, fet que posava de manifest també els inquilins posteriorment. Fins i tot s’estava analitzant si entre els trastos hi havia elements que podrien haver ajudat a expandir les flames com unes bombones de gas. La hipòtesi de l’espurna provinent del quadre (de fusta) de llums és la més plausible, tot i que té dues vessants.Una passaria perquè tot fos fortuït i no hi hagués reponsabilitat per part dels propietaris i l’altra, en canvi, comportaria que la zona del quadre de llums tenia elements que van propiciar l’incendi.
Aquestes eren les dues teories per aclarir, però de la declaració al propietari se’n va desprendre una tercera. Segons van informar fonts comunals i van corroborar agents del cas, el propietari va manifestar que havia rebut amenaces per part d’un home amb qui estava enfrontat. I segons la declaració l’havia amenaçat de cremar l’hotel. La policia hauria identificat l’autor de les amenaces, però no hauria pogut contrastar encara ni les amenaces ni tan sols si en el moment dels fets era al país perquè ahir no se’l va localitzar. Per tant, ahir no es descartava l’opció de l’acció d’un hipotètic piròman que hagués actuat per animadversió cap al propietari, tot i que la versió de l’inici per un curtcircuit és la que disposa d’una credibilitat gairebé absoluta. Fins i tot el ministre d’Interior, Víctor Naudi, va afirmar que no era “gens descartable” que l’incendi hagués estat intencionat.
Els responsables del Govern van agrair la cooperació dels veïns, que van assenyalar que havia estat “imprescindible” en l’extinció del foc. Quan ja no hi havia flames, diferents especialistes es van encarregar de verificar que l’estructura de l’edifici no havia patit danys importants, ni tampoc els immobles adjacents. La prioritat va passar a ser l’atenció psicològica als afectats.

Experts espanyols per ajudar en la investigació

La policia disposa de la col·laboració de dos experts en investigació d’incendis de la guàrdia civil espanyola, que ahir a la tarda ja van acudir al lloc dels fets amb tot l’instrumental necessari per efectuar la feina clau per determinar què va originar les flames. Els guàrdies civils van estar aproximadament dues hores a l’establiment, acompanyats d’efectius de la secció científica i d’investigació de la policia i de la comissària Teresa Ferreira. Mentre, alguns bombers encara acompanyaven residents de la pensió a buscar les pertinences més necessàries. El fiscal general, Robert Ampuy, i l’adjunt, Alfons Alberca, també van acudir al lloc. Posteriorment ho van fer el ministre d’Interior, Víctor Naudi, i el secretari d’Estat, Bruno Bartolomé, que van explicar que la intervenció dels experts espanyols és fruit “de les bones relacions existents amb l’ambaixada espanyola”, que havia facilitat la gestió. El titular d’Interior va informar que els policies havien fet una “primera exploració per organitzar-se i demà al matí realitzaran el treball més exhaustiu”. Naudi va avançar que els especialistes espanyols s’hi estaran com a mínim avui per continuar el treball de camp. Els guàrdies civils recolliran totes les mostres que considerin rellevants per a la investigació i després les analitzaran en un laboratori específic que tenen a l’Estat espanyol, segons van indicar fonts policíaques.

Un dels ferits continua molt greu

El balanç del sinistre va ser de 17 ferits. El més greu, segons va informar ahir a la tarda el SAAS, és R. L. G., un home de 62 anys de nacionalitat espanyola. El comunicat detalla que va patir cremades de segon grau a un 12 per cent del cos. A més, també presenta lesions pulmonars a conseqüència de la inhalació de fums. Instants després de ser rescatat va ser traslladat a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona. Així mateix, té pronòstic greu una dona de 26 anys de nacionalitat brasilera, F. S. M. Segons va explicar el titular d’Interior, Víctor Naudi, es tracta de la parella de l’home d’idèntica nacionalitat que va morir en l’incendi. La jove té un politraumatisme, ja que va escapar de les flames saltant al buit. Un altre dels pacients que va sortir de l’edifici, resident espanyol, pateix diverses contusions. El SAAS va comunicar que, no obstant això, el pronòstic és ara mateix
estable.

El ferit que es troba en situació crítica, ingressat a l'unitat de cremats de l'hospital de la Vall d'Hebrón de Barcelona, presenta cremades de segon grau i profundes en un 12 per cent de la superfície corporal a banda d'una lesió per inhalació de fum. La jove ingressada a l'Hospital General de Catalunya, F.S.M., de 26 anys d'edat, pateix un politraumatisme greu tot i que no ha empitjorat del seu estat.

Un tercer ferit ingressat, en aquest cas a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, pateix polifractures que no precisen tractament quirúrgic, tot i que seguirà ingressat per ser tractat del dolor. La resta dels ferits, fins a un total de catorze, no van haver de ser ingressats.

L'incendi a l'Hotel Normandia d'Andorra la Vella la matinada de dimarts a dimecres deixa com a balanç dos morts, a banda dels ferits molt greus, i moltes incògnites per revelar.  L’hora a la qual va començar el foc es desconeix i només es té clar que minuts abans de dos quarts de quatre de la matinada els veïns de l’establiment es van adonar de les flames. L’espurna, segons les primeres hipòtesis, s’hauria generat en el quadre de llums situat entre la recepció i la primera planta. Les flames es van escampar molt ràpidament i van entrar a les habitacions del primer replà. Els inquilins de la primera planta no podien fugir per les escales, ja que d’allà venien les flames, i van decidir escapar per les finestres. Van començar a demanar auxili i diferents veïns van escoltar com cridaven perquè els rescatessin. El foc, però, ja els estava cremant i per tant van haver de saltar. Tres clients que estaven al costat de l’edifici amb finestres a Príncep Benlloch van escapar. Només hi havia una planta i un va poder baixar per una farola i els altres dos van saltar.
Els inquilins de la mateixa planta però amb finestres a la part del darrere de l’edifici es trobaven en un dilema impossible. El que era la primera planta per davant (a Príncep Benlloch) es converteix en la quarta (carrer empedrat de Tobira que va en fort pendent descendent fins al carrer Baixada del Molí) per dar­rere, i per tant hi havia més de 15 metres des de les finestres fins a baix. Tres persones estaven atrapades entre les flames i el precipici i no va ser fins que el foc ja els estava cremant quan van decidir saltar al buit. L’impacte va ser mortal per a Ricardo Sada, un resident espanyol de 47 anys, i per a Valdikley Nunes de Melo, resident brasiler de 28. La dona del resident brasiler, F. S. M., de 26 anys, també va saltar i resultant ferida molt greument.
La cadena de fets es va desenvolupar en pocs minuts i es van viure escenes de molta tensió, segons els testimonis presencials. Josep Maria García, propietari de la Pensió García situada al costat de l’edifici incendiat, va avisar els bombers a les 03.29 hores i en nou minuts les unitats del cos de salvament ja estaven, segons la versió oficial, arribant a l’edifici. En aquests minuts, però, es van viure moments de molta tensió, ja que hi havia altres inquilins que volien saltar, davant de la por de ser agafats per les flames. Segons la versió de García va ser ell mateix qui va convèncer una de les clientes que no tirés per la finestra una nena petita indicant-li que els bombres ja estaven arribant.
El cos d’extinció va començar la tasca d’apagar les flames i de treure la gent de l’edifici. Com el foc encara no havia pujat fins a les plantes superiors, els bombers es van trobar que fins i tot van haver de despertar alguns clients que ni tan sols s’havien adonat de l’incendi. El cos d’extinció va traslladar els ferits immediatament, tot i que no va poder fer res per les dues víctimes mortals, que van morir pràcticament a l’acte. Les unitats van sufocar totalment les flames quan passaven set minuts de les quatre del matí. Les tasques van continuar fins que a dos quarts de sis del matí va arribar la batlle Maria Àngels Moreno al lloc dels fets i va aixecar els cadàvers.

Diferents hipòtesis
La policia i els bombers treballaven ahir amb diferents hipòtesis sobre com s’hauria pogut originar el foc. D’una banda, els indicis apunten que les flames s’haurien iniciat en la zona del quadre de llums que es troba en les escales que van de la recepció a la primera planta. Els bombers, segons fonts properes a la investigació, haurien observat que prop de la zona de l’origen del foc hi havia trastos acumulats, fet que posava de manifest també els inquilins posteriorment. Fins i tot s’estava analitzant si entre els trastos hi havia elements que podrien haver ajudat a expandir les flames com unes bombones de gas. La hipòtesi de l’espurna provinent del quadre (de fusta) de llums és la més plausible, tot i que té dues vessants.Una passaria perquè tot fos fortuït i no hi hagués reponsabilitat per part dels propietaris i l’altra, en canvi, comportaria que la zona del quadre de llums tenia elements que van propiciar l’incendi.
Aquestes eren les dues teories per aclarir, però de la declaració al propietari se’n va desprendre una tercera. Segons van informar fonts comunals i van corroborar agents del cas, el propietari va manifestar que havia rebut amenaces per part d’un home amb qui estava enfrontat. I segons la declaració l’havia amenaçat de cremar l’hotel. La policia hauria identificat l’autor de les amenaces, però no hauria pogut contrastar encara ni les amenaces ni tan sols si en el moment dels fets era al país perquè ahir no se’l va localitzar. Per tant, ahir no es descartava l’opció de l’acció d’un hipotètic piròman que hagués actuat per animadversió cap al propietari, tot i que la versió de l’inici per un curtcircuit és la que disposa d’una credibilitat gairebé absoluta. Fins i tot el ministre d’Interior, Víctor Naudi, va afirmar que no era “gens descartable” que l’incendi hagués estat intencionat.
Els responsables del Govern van agrair la cooperació dels veïns, que van assenyalar que havia estat “imprescindible” en l’extinció del foc. Quan ja no hi havia flames, diferents especialistes es van encarregar de verificar que l’estructura de l’edifici no havia patit danys importants, ni tampoc els immobles adjacents. La prioritat va passar a ser l’atenció psicològica als afectats.

Experts espanyols per ajudar en la investigació

La policia disposa de la col·laboració de dos experts en investigació d’incendis de la guàrdia civil espanyola, que ahir a la tarda ja van acudir al lloc dels fets amb tot l’instrumental necessari per efectuar la feina clau per determinar què va originar les flames. Els guàrdies civils van estar aproximadament dues hores a l’establiment, acompanyats d’efectius de la secció científica i d’investigació de la policia i de la comissària Teresa Ferreira. Mentre, alguns bombers encara acompanyaven residents de la pensió a buscar les pertinences més necessàries. El fiscal general, Robert Ampuy, i l’adjunt, Alfons Alberca, també van acudir al lloc. Posteriorment ho van fer el ministre d’Interior, Víctor Naudi, i el secretari d’Estat, Bruno Bartolomé, que van explicar que la intervenció dels experts espanyols és fruit “de les bones relacions existents amb l’ambaixada espanyola”, que havia facilitat la gestió. El titular d’Interior va informar que els policies havien fet una “primera exploració per organitzar-se i demà al matí realitzaran el treball més exhaustiu”. Naudi va avançar que els especialistes espanyols s’hi estaran com a mínim avui per continuar el treball de camp. Els guàrdies civils recolliran totes les mostres que considerin rellevants per a la investigació i després les analitzaran en un laboratori específic que tenen a l’Estat espanyol, segons van indicar fonts policíaques.

Pel que fa a la dona de 26 anys, F.S.M., que va resultar ferida després de llançar-se per la finestra per escapar de les flames, continua estable dins de la gravetat del politraumatisme que presenta. Finalment, el pacient ingressat a l'Hospital Nostra Senyora de Meritxell, amb polifractures, continua al centre per controlar-li el dolor.
La inspecció ocular dels experts en incendis de la guàrdia civil apuntava clarament que el foc que va afectar l’Hotel Normandia d’Andorra la Vella i que va derivar en la mort de dues persones es va iniciar de manera accidental, segons van indicar diverses fonts properes a la investigació.
L’anàlisi dels elements visibles fa pensar els experts que la intencionalitat és molt poc probable, tot i que per establir una hipòtesi definitiva cal que s’analitzin les mostres que han recollit a l’escenari del sinistre. Els indicis recollits s’han enviat a un laboratori de Barcelona en el qual han de ser tractats els dies vinents, tot i que la intenció és disposar d’un resultat al més aviat possible.
Fonts de la investigació van incidir que la conclusió de la inspecció ocular acostuma a ser gairebé sempre encertada per la gran experiència dels tècnics de la guàrdia civil, que ahir van marxar. Ara, però, caldrà establir si entre les mostres recollides hi ha substàncies alienes, com per exemple acceleradors artificials del foc, que són propis d’un sinistre provocat. Les proves científiques a Barcelona han de deixar clar si hi havia substàncies o elements que no havien de trobar-se en el lloc dels fets.