Els seus gols van resultar decisius perquè el combinat blaugrana mantingui una jornada més el lideratge, després de doblegar un incòmode Màlaga (2-1), que va arribar a empatar el partit quan quedaven  deu minuts per al final.
Els locals van suar de valent per endur-se un triomf que van preveure més fàcil de com finalment va resultar, ja que no va ser fins al tram final del xoc quan van caure els gols. Primer, Pedro va trobar la pilota a la frontal, va provar un fort tret i l’esfèrica es va colar al fons de la xarxa, després que Munúa l’arribés a tocar. Al Màlaga li van entrar les presses i amb elles va trobar el seu millor joc, també gràcies que es va topar a un conformista Barcelona que al minut 80 va tirar un fora de joc sense gaire contundència. D’això se’n va aprofitar Valdo per marcar l’empat, tot i que encara estava per veure’s la jugada del partit, en la qual un passi impossible de Xavi va deixar la pilota a Alves, qui la va centrar perquè Leo Messi marqués el gol de la victòria.

Golejada a Tenerife
D’altra banda, el Reial Madrid va golejar el Tenerife (1-5), en un partit on els canaris poc van poder fer davant del joc dels de Manuel Pellegrini. Així, els locals van enfrontar-se amb els madridistes amb molta voluntat, però es van topar amb la crua realitat quan Higuaín, a la mitja hora de joc, va fer el 0 a 1 en la primera aproximació clara dels visitants. Tot i no dominar clarament, el Madrid no passava angúnies confiant –com fa sempre– en el poderós joc vertical. Els d’Oltra, en canvi, no trobaven la manera de fer mal tot i pressionar de valent la sortida de pilota dels de Pellegrini. I per acabar-ho d’adobar, de nou Higuaín va fer el 0 a 2 amb un xut des de la frontal. Va ser en el primer minut de la segona part quan els locals van somiar en un resultat positiu per als seus interessos, quan Ayoze, fent falta a Casillas, va escurçar diferències fent de cap l’1 a 2. Poc va durar l’alegria al Tenerife, ja que Kaká, en un contracop mortal, va marcar l’1 a 3 només un minut després.
A partir d’aquí, els d’Oltra van estirar les seves línies i el Madrid es va limitar a aprofitar els espais oberts a l’esquena de la defensa txitxarrera. Mentre que els canaris es topaven amb Casillas en les poques aproximacions perilloses a l’àrea madridista, Ronaldo transformava un penal al minut 80 i feia l’1 a 4, i Raúl, en un nou contraatac, tancava la golejada amb l’1 a 5 definitiu.

L'ESPANYOL VOL POSAR FI A LA MALA SORT FORA DE CASA AL CAMP DEL XEREZ

L’Espanyol té avui una nova –i excel·lent– oportunitat per desfer-se de la seva mala ratxa com a visitant. El conjunt blanc-i-blau s’enfronta a Chapín amb el Xerez, el cuer de primera que només té dues úniques victòries com a balanç des que ha començat la temporada. Els de Mauricio Pochettino, doncs, no volen deixar escapar una ocasió com aquesta per puntuar lluny de Cornellà-el Prat. El tècnic argentí recupera Marqués però perd Pareja i el recentment traspassat Na­kamura. D’altra banda, el Vicente Calderón acollirà l’enfrontament entre l’Atlètic de Madrid i el València, un matx atractiu que posarà en joc una victòria necessària per a tots dos equips, sobretot per als blanc-i-vermells, en persecució d’un lloc entre les sis primeres posicions de la classificació.
Així mateix, l’Athletic de Bilbao arriba a Sevilla ferit després de ser eliminat de l’Europa League, i espera demostrar que la bona posició en el torneig espanyol no és casual, encara que s’haurà d’enfrontar amb un equip que busca amb ganes el tercer lloc a la Lliga.

La directora de l’Oficina Nacional d’Emergència (Onemi), Carmen Fernández, havia apuntat en un primer balanç la xifra de 147 morts, tot i que va advertir que aquest nombre “podria augmentar” en la mesura en què s’anés accedint a llocs on encara no era possible arribar.
Respecte del nombre de persones desaparegudes, que alguns mitjans locals van xifrar en un centenar, Fernández va dir que són “preliminars” i encara s’han de comprovar. Hores després, el govern va xifrar en 15 els desapareguts. Pel que fa als damnificats, Fernández va declarar que només a la regió de Bío-Bío, la més afectada, n’hi havia 400.000.
El govern va declarar zona catastròfica tot el territori afectat pel sisme, entre les regions de Valparaíso i l’Aracaunía, que abraça uns 800 quilòmetres del país, mentre els tècnics avaluaven els nombrosos danys materials, que van afectar també l’aeroport internacional de Santiago, tancat per desperfectes a les instal·lacions. La responsable de l’Onemi va indicar sobre això que es té constància de “danys intensos en infraestructures. Hi ha una enorme quantitat de danys i no en sabem la dimensió exacta”, va declarar.

Hospital de campanya
El principal centre sanitari de la regió xilena de l’Araucanía esta- va pràcticament inservible a causa de la greu sacsejada que va patir, de manera que els ferits van ser traslladats a un improvisat hospital de campanya, on van ser atesos.
L’epicentre del terratrèmol es va localitzar al mar, a 59,4 quilòmetres de profunditat, a la regió de Maule, al centre del país, a uns 99 quilòmetres de la ciutat de Talca i a uns 117 de Concepción. A diverses zones, incloses la capital i Valparaíso, hi va haver talls de llum i restriccions en les línies telefòniques. Després del potent sisme hi va haver fins a 60 rèpliques, les més fortes de 6,2 i 5,4 graus. El lloc de l’epicentre de les rèpliques, davant de les costes de la regió de Maule, va ser pràcticament idèntic al del primer.
El terratrèmol, així mateix, va provocar un tsunami que va posar en alerta mig centenar de països. El sisme submarí va colpejar l’arxipèlag xilè de Juan Fernández, a més de 670 quilòmetres del continent, on una ona gegant va fuetejar el poble de San Juan Bautista causant tres víctimes mortals i 13 desapareguts,  segons les autoritats.
Les onades van arribar fins a la Polinèsia francesa, on van assolir una altura 1,8 metres superior al seu nivell normal, segons l’Administració Nacional d’Atmosfera i Oceans dels Estats Units (NOAA, per les sigles en anglès). A la localitat xilena de Talcahuano van ascendir a 2,3 metres per sobre de l’ordinari i a Coquimbo i Valpa-raíso rondaven els 1,3 metres.
El sisme submarí també va arribar a les platges de l’illa de Pasqua, les illes Galápagos i a la costa de Mèxic entorn d’Acapulco, encara que amb menor intensitat. El Perú, l’Equador i Amèrica Central van disminuir durant la jornada l’alerta per tsunami, però no així Mèxic, que va advertit d’una elevació progressiva del nivell del mar des de Chiapas fins a la Baixa Califòrnia. Els països costaners d’Àsia i d’Oceania es van posar en alerta, i es van organitzar  evacuacions a les illes del Pacífic Sud.

BARROSO ANUNCIA UN PRIMER AJUT DE TRES MILIONS

El president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Bar­roso, va anunciar que l’executiu comunitari desbloquejarà una primera partida de 3 milions d’euros per atendre “les necessitats immediates” de Xile després de la catàstrofe. D’altra banda, el president dels EUA, Barack Obama, va posar-se en contacte amb la seva homòloga xilena, Michelle Bachelet, per oferir-li ajuda en el rescat de víctimes i la reconstrucció de les zones afectades. El govern xilè va rebre, així mateix, mostres de suport  de tots els països de l’Amèrica Llatina i de l’ONU.

Malgrat que des del punt de vista judicial encara queden alguns ser­rells per tancar el cas, la policia el donaria pràcticament per resolt, si no resol del tot, segons fonts properes a la investigació. La Batllia, a hores d’ara, només ha pogut processar un dels dos sospitosos del frau.
Justament, l’únic processat, un resident argentí, hauria admès la seva participació en el fets en les declaracions que al seu dia va prestar, després de ser detingut. No obstant això, segons les fonts consultades, no hauria reconegut que la quantia de l’estafa hagués estat tan elevada. També hauria explicat que bona part del benefici obtingut per la seva acció delictiva ja l’hauria fet desaparèixer. Aquests diners li permetien mantenir un ritme de vida molt superior al que suposadament correspondria el seu poder adquisitiu inicial. L’home va ser alliberat després de pagar una fiança la quantitat de la qual no hauria transcendit, però que en cap cas seria equivalent al frau ocasionat. L’altre sospitós no ha estat processat perquè no se l’ha pogut interrogar. Es tracta d’un andorrà que fa alguns mesos segueix un tractament mèdic a Espanya i això no li hauria permès comparèixer davant els responsables ju- dicials.

Torns
Les fonts de la investigació consultades van assegurar que les evidències obtingudes després que els treballs per esbrinar el cas haguessin quedat aturats són irrefutables. I que si no hi ha cap nou element només incriminaria dos dels quatre encarregats que tindria Gasopas. Les fonts consultades van explicar que els dos inculpats pel cas feien el mateix torn. I, l’un i l’altre, anirien a l’uníson a l’hora de cometre els fets delictius, manipulant els sortidors per dissimular els litres i litres de fuel que durant temps van anar fent desaparèixer.
Durant un temps hi havia la sensació que de la cisterna general en sortia fuel que no corresponia amb el que servien els dispensadors. Inicialment la hipòtesi era que es tractés de fuites. De deficiències en els materials que generessin pèrdues. Els sistemes de control tampoc no eren massa de fiar. L’escenari va canviar quan amb les mesures adoptades pel consell d’administració es va cloure que hi havia frau. Que hi havia gasoil que es dispensava però no se n’ingressava l’equivalent monetari. Fins al punt que les auditories que es van encarregar van acabar determinant que s’havia generat un forat d’uns 330.000 euros. Des de l’adopció de mesures no hi ha hagut cap més ensurt.

LA SOCIETAT NO DESCARTA L'ACUSACIÓ

Gasopas es mostra molt cautelosa amb la resolució de l’estafa que va detectar des de l’entrada dels actuals responsables d’una societat que té una alta participació accionarial entre els encampadans. Més enllà de fer fora fulminantment l’empleat que va ser processat –vers l’altre inculpat no es poden prendre mesures en estar de baixa laboral segons les fonts–, l’empresa paracomunal no ha avançat quines accions preveu dur a terme per mirar de recuperar allò perdut. Els assessors legals de l’empresa hi tindran molt per dir. Però les fonts consultades no descarten exercir l’acusació.

Així ho van explicar al Diari fonts del món empresarial, que han hagut d’atendre diverses peticions d’informació de negocis que tenien “un cert interès” per instal·lar-se al país. Les mateixes fonts van explicar que, com que el marc fiscal encara està per definir, moltes acaben descartant aquesta possibilitat.
El president de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), Xavier Altimir, ja va avançar en una entrevista amb Gabriel Fernàndez a AD Ràdio que havia pogut parlar amb “diferents companyies que ens demanen què han de fer per venir aquí”. Altimir també va apuntar que el perfil de la majoria dels interessats “és el d’empreses que estudien si poden proveir serveis a Espanya i a França”.
Altres fonts van afegir-hi que també s’han adreçat a la CEA o a la Cambra de Comerç petites indústries no contaminants que desenvolupen materials i tecnologies de darrera generació. De moment, totes han acabat desestimant l’opció de crear una seu central a Andorra, perquè al·leguen que encara no hi ha un marc jurídic clar. A més, el fet que encara no hi hagi un model de reforma tributària consolidat fa que moltes s’estimin més esperar que “les regles del joc estiguin ben definides”, segons van explicar fonts consultades.

Seguretat privada
Una de les companyies que més interessada es va mostrar en la opció d’aprofitar la Llei d’inversions estrangeres, aprovada durant la legislatura passada, va ser una empresa de seguretat privada. La intenció d’aquest negoci  de mida petita, segons les mateixes fonts, era aprofitar els avantatges fiscals que podria oferir Andorra, i al mateix temps donar servei a clients tant del nord d’Espanya com del sud de França. Finalment, es va acabar desistint. La manca d’un conveni per evitar la doble imposició va acabar frenant aquest intent, ja que l’empresa hauria hagut de pagar a Espanya o a França l’impost sobre la renda dels no residents, quan fes feines allí.
Les societats peticionàries procedien majoritàriament de Catalunya, i sobretot de Barcelona. També s’han rebut sol·licituds d’informació d’empresaris francesos, en menor quantitat. Les fonts consultades van apuntar que els interessats podrien tornar a trucar a la porta d’Andorra un cop la reforma tributària estigui ja consolidada.

COMERÇOS I HOTELS NOTEN UNA ESTABILITZACIÓ DE L'ECONOMIA

El president de la Confederació Empresarial, Xavier Altimir, va explicar que moltes empreses dedicades al turisme, i especialment els comerços i els hotels, havien notat certa estabilització de la salut econòmica. Altimir va apuntar que no es tracta de “cap gran remuntada” ni d’una època de “beneficis gaire destacables”, però que com a mínim, molts negocis havien aconseguit, durant el gener i el febrer, mantenir-se en els nivells del mateix període del 2009. “Ara mateix hi ha moltes companyies que estan cobrint costos i amb prou feines sobreviuen”, va apuntar Altimir, “i n’hi ha massa que estan amb pèrdues”. No obstant això, les xifres dels dos darrers mesos han donat una mica d’esperança a l’empresariat del país, ja que considera que comença a tocar fons. “Pel que m’han comentat diversos socis, com a mínim ens hem estabilitzat, tot i que veiem difícil tornar als registres d’altres anys”, va explicar Altimir.
En part, el president de la patronal explica aquest efecte com una conseqüència de la pròpia crisi. “La gent fa viatges més curts i propers, cosa que ens pot beneficiar, perquè Andorra torna a ser l’escapada”, va declarar.
La patronal també està amoïnada per la destrucció de llocs de treball, i espera que a partir d’ara es puguin mantenir els que hi ha. La directora de la CEA, Mònica Codina, ja va posar en relleu divendres que, si bé el nombre d’empreses afiliades a l’entitat havia augmentat, la quantitat de treballadors que aquestes tenien havia disminuït molt. La CEA comptava amb 520 negocis el 2007, i l’1 de gener del 2010 superava àmpliament els 600. En canvi, si el total de treballadors era de 15.000 el 2007, en l’exercici present amb prou feines s’arriba als 13.000. Es tracta d’una caiguda del cinc per cent durant el 2008, “i malauradament hem constatat una altra baixada també d’un cinc per cent durant el 2009”. Codina va fer les declaracions a la mateixa roda de premsa en la qual la CEA va exigir al Govern mesures urgents contra la crisi.