Fa dies que es vesa tinta per parlar de la CASS. Tema important i de gran importància social. Les decisions polítiques que es prenguin sobre el seu funcionament ens afectaran la resta de les nostres vides proletàries. La nostra salut, les nostres prestacions, les nostres cotitzacions, les nostres pensions. Tot apunta que DA es decantarà per donar el tall a les gestores privades i els ossos per nosaltres, pobres pagadors. Com deia un ninotaire, repartiran equitativament el fred entre els usuaris de la CASS i la calor serà per les gestores privades de plans de pensions.

Potser no som prou conscients que la CASS és nostra. Del pagador, de l’usuari. Nostra. No d’ells. Em revolta que es fomenti la por, l’alarma social, la inseguretat vers el futur, a costa de presentar únicament la situació econòmica preocupant sense explicar tot seguit les diferents alternatives per mantenir el seu esperit original de tenir cura de les persones i famílies treballadores d’Andorra. Només ho puc entendre com una maniobra prèvia del que sembla ha de venir: unes reformes presentades com "inevitables" per retallar prestacions.

Hem de restar expectants o ens hem d’indignar front el que és un atac en tota regla a la línia de flotació del salvavides que és per la majoria de nosaltres la nostra seguretat social? El nom ho diu tot: seguretat social; tranquil·litat social com objectiu final. Que no ens despistin amb xifres i a cops de milions de l’objectiu únic de la seguretat social: que tota la població gaudeixi de serveis de salut dignes i pensions de jubilació ben merescudes.

No vull àugurs fatídics, sinó gestors eficaços, que em plantegin la situació actual i em donin solucions tot seguit. No necessito que em repeteixin una i altra vegada com de malament estan les coses perquè no s’ha fet mai res per arreglar-ho. Ja ho sé tot això. Vull que em diguin què faran per resoldre-ho, i que he de fer jo per no perdre el que és meu, el que és nostre, la Caixa Andorrana de Seguretat Social. Vull que se m’adreci la gent que no forma part del problema, vull parlar amb la gent que forma part de la solució. De la meva solució, no la d’ells.

Com ho porta a ixò de ser l’home més ràpid del món?
Bé. Representa una gran satisfacció personal.

Fa sis anys que va aconseguir el rècord, ara tothom vol arrabassar-li la marca, oi?
Sí, però el proper el tornaré a fer jo. Tinc previst intentar-ho a final de març a Vars, però el problema és que hi ha poca neu.

Vostè ha baixat per una pista a 251,40 quilòmetres per hora, quin és el límit?
Crec que és possible arribar als  260. Tant de bo pugui ser a Vars. Això si el metge em deixa perquè tinc problemes al genoll i m’he de fer un reconeixement. En funció del que em digui potser he de donar per acabada la temporada.

Ara que parla de qüestions físiques, això del quilòmetre llançat fa pinta de perillós. Ha patit accidents greus?
Sí, però en tots els esports n’hi ha. El quilòmetre llançat no és tan perillós com sembla.

S’ha trencat algun os?
Fent quilòmetre llançat? Sí. A Verbier, al Campionat del Món del 2007 em vaig fracturar el braç.  Però això no és res. Fent esquí em vaig trencar els dos genolls i l’altre braç.

O sigui que no creu que l’esquí de velocitat sigui un esport de risc?
No és perillós. Té molt més perill l’esquí alpí. Jo he fet tota la vida descensos i et puc assegurar que ho pots passar pitjor que dedicant-te al quilòmetre llançat.

Què va dir la família quan els va comentar que volia dedicar-se a la competició?
Res en especial. Estaven acostumats a veure’m esquiar.

Quants cops li han demanat si està boig per llançar-se jugant-se la vida sobre els esquís?
Uns quants, sí, però els que fem això no estem ni de bon tros bojos.

Quin és el secret per anar tan ràpid?
El meu germà i jo som els esquiadors més veloços del món i crec que alguna cosa ha de tenir a veure la genètica. Després és qüestió de molt treball i entrenaments.

Què fa per concentrar-se abans de les curses?
Res d’especial. Preparo els esquís i res més. Cinc minuts abans de la baixada em concentro en el que he de fer.

Quant triga a posar-se la granota de treball?
Uns quaranta minuts i amb ajuda d’una altra persona. Costa més que res per les botes, no per la granota en si.

I es pot guanyar bé la vida amb l’esquí de velocitat?
No, de cap manera (riu). Sóc mestre d’esquí i guia alpí a Itàlia. Aquest és el meu veritable treball. Faig vida d’alta muntanya i m’encanten els esports que s’hi practiquen.

Vostè ho fa tot tan ràpid a la vida. Conduir, prendre decisions..?
Adoro la velocitat, sí.

La marxa de la presidenta ve provocada per motius personals. De fet, Ignasi Villamayor així ho va reconèixer. “No ens presentem a la reelecció, però només ho hem decidit per motius personals. També descarto fer-ho jo i suposo que també faran el mateix els meus companys de junta”, va reconèixer Villamayor, que ahir va estar present a l’assemblea ordinària on es van aprovar els comptes del 2011 amb 30.900 euros de benefici i també es va presentar el pressupost del curs vinent, amb un total de 134.000 euros –lleugerament inferior al curs passat (va ser de 155.000 euros) ja que s’espera una retallada del 10% de la subvenció de Govern–.

Treballar amb la nova llista
Les eleccions se celebraran la primera setmana de juliol –està previst el dimecres o dijous d’aquella setmana– i el nou màxim mandatari heretarà una federació amb el deute sanejat. En total la xifra era de 35.000 euros i ha estat netejada en aquests quatre anys de mandat de Judit Gómez. “Tenim opció de formar un equip i dintre d’aquesta llista, amb la qual encara hem de treballar, hi hauria Víctor Martínez i Pep Sansa. Això sí, m’encantaria convèncer algun membre de l’anterior junta. Volem persones actives i treballarem amb molta transparència”, va reconèixer Eduard Ricard García, que aspira a rellevar Judit Gómez després de la seva derrota en les passades eleccions de fa quatre anys.

MIKEL DE SA I ANNA SIRVENT ES GUANYEN L'OPCIÓ DE COMPETIR AL CAMPIONAT DEL MÓN D'ISTANBUL

No estava previst en el calendari esportiu del 2012 de la Federació Andorrana d’Atletisme, però dues wild card de l’Associació Internacional de Federacions d’Atletisme van ser aprofitades per l’ens federatiu presidit per Judit Gómez. Els dos joves atletes andor­rans Mikel de Sa i Anna Sirvent es van guanyar el cap de setmana passat al Campionat de la Mediterrània de pista coberta, a Bonpas, l’opció de competir al Campionat del Món de pista coberta d’Istanbul que se celebrarà des del 9 fins a l’11 de març vinents. Els dos atletes competiran a la prova dels 60 metres.

Bernadó, 17è a la Mitja Marató
A la mitja marató de Barcelona que es va disputar diumenge passat, el millor andorrà va ser el veterà Toni Bernadó, que va finalitzar en la 17a posició amb 1 h 06’38”. El gua-nyador de la prova va ser el kenyà Abel Kirui, amb una marca d’1 h 00’28”. L’andorrà Alan Manchado va ser 40è.

En concret, el dèficit de l’Estat va arribar al 5,1% del PIB davant del 4,8% previst inicialment, mentre que la Seguretat Social va registrar un dèficit del 0,2% davant del superàvit previst del 0,4% del PIB. Les comunitats autònomes, per la seva banda, van registrar un dèficit del 2,94% davant de l’1,3% previst anteriorment, mentre que les entitats locals van comptabilitzar un dèficit del 0,38%, 0,08 punts per sobre de la xifra estimada pel govern de Zapatero (-0,3%). El dèficit de Catalunya es va situar en el 3,70%, segons les xifres facilitades per Montoro.

Un ajust difícil d'assumir
En qualsevol cas, la xifra de dèficit el 2011 és molt superior a l’objectiu del 6,6% al qual Espanya s’havia compromès en el seu programa d’estabilitat. La dimensió del dèficit determina el volum de l’ajustament de despesa i ingressos que el govern haurà d’emprendre en els pressupostos generals de l’Estat, que preveu presentar el 30 de març per complir l’objectiu de reducció de dèficit compromès davant Brussel·les per al 2012 (el 4,4% del PIB), i que es podria situar entre els 40.000 i els 50.000 milions d’euros.
El govern de Mariano Rajoy pretén que Brussel·les permeti un dèficit més alt per al 2012 ja que es considera que un ajust excessiu sobre una economia en recessió podria tenir efectes desastrosos sobre el creixement i l’ocupació. Però Brussel·les es nega a parlar de la qüestió mentre no tingui les xifres reals del tancament pressupostari del 2011 i de l’ajustament que està disposat a emprendre el govern.

EL SUPREM ABSOL GARZÓN EN EL CAS DELS CRIMS DEL FRANQUISME

El Tribunal Suprem va absoldre ahir Baltasar Garzón de prevaricació per voler investigar els crims del franquisme, en considerar que l’actuació, “tot i que errònia”, no va ser delictiva. Li retreu, però, que “qüestionés” la “legitimitat” de la transició espanyola. La sentència, que té el vot particular discrepant del magistrat José Manuel Maza –que considera que Garzón va prevari­car–, recorda també que quan es van cometre els delictes investigats, entre 1936 i 1952, no estaven vigents les lleis internacionals que permeten la persecució dels crims contra la humanitat. Tot i l’absolució, Garzón no podrà tornar a exercir com a jutge en els propers 11 anys, per la condemna per ordenar les escoltes telefòniques del cas Gürtel.

URDANGARIN NEGA NEGOCIS FRAUDULENTS AMB MATAS

Iñaki Urdangarin va negar en la seva declaració com a imputat davant el jutge José Castro haver-se posat d’acord amb l’expresident del govern balear Jaume Matas, per “defraudar l’administració”, i va assegurar que de forma directa només va contactar amb ell en una sola ocasió mentre que la resta de vegades ho va fer per mediació de l’exdirector general d’Esports José Luis Ballester. Així ho va posar de manifest en la segona sessió de la seva extensa declaració, que ocupa un total de 43 pàgines, la transcripció de la qual va ser revelada ahir.
Un cop finalitzada la declaració d’Urdangarin –que es va perllongar fins passades les quatre de la matinada d’ahir–, ni la Fiscalia anticorrupció ni l’advocacia autonòmica ni el sindicat Manos Limpias –acusació popular en la causa centrada en les activitats de l’institut Nóos– van sol·licitar cap mesura cautelar contra Urdangarin, una petició que podria produir-se més endavant, quan s’hagin recopilat noves dades i interrogat d’altres imputats en la causa.