Gàmez va ser alliberada a última hora de dimarts al país africà, traslladada a Burkina Faso, des d’on va viatjar en un avió militar espanyol a la capital catalana, acompanyada per la germana i la secretària de Cooperació del govern espanyol, Soraya Rodríguez.
Una multitud de companys, amics i diverses autoritats, entre les quals el president de la Generalitat, José Montilla, l’esperaven a l’aeroport per donar-li la benvinguda.
Amb bon aspecte i tranquil·la, tot i que visiblement cansada, la cooperant va llegir una breu declaració on apuntava que els segrestadors els havien “atès bé, dins de les dures limitacions del desert” i va agrair “de tot cor” al govern “el treball que han fet i el que continuaran fent fins a l’alliberament” dels seus companys, Roque Pascual i Albert Vilalta, que van segrestar amb ella el 29 de novembre de l’any passat.
Al vespre, desenes de persones es van tornar a concentrar a la plaça del Rei de la capital catalana per reclamar la llibertat dels dos retinguts.

Sense rescat
La vicepresidenta primera del govern, María Teresa Fernández de la Vega, havia assegurat abans a Madrid que no s’ha pagat cap rescat a canvi de la llibertat de Gàmez, i va insistir que ha estat “fruit de l’esforç i de les gestions realitzades pels serveis diplomàtics i d’intel·ligència espanyols al llarg de més de tres mesos”, juntament amb la col·laboració d’altres països.
La vicepresidenta va assenyalar també que, de vegades, aquests grups terroristes acostumen a actuar així, en referència al fet que hagin deixat anar primer l’única dona entre els tres ostatges catalans. Tanmateix, han retingut l’altra segrestada, que inicialment es donava també per lliure, Philomene Kabourée, capturada amb el marit italià, Sergio Cicala, que continuen en poder dels segrestadors.
Fernàndez de la Vega va explicar que el govern va rebre “diverses proves” que els tres segrestats catalans eren vius i rebien les medicines que necessitaven, en forma de cartes, fotografies, vídeos i altres comunicacions, incloses algunes trucades telefòniques a familiars, i que no han descansat ni segon, i ho faran fins aconseguir l’alliberament dels altres dos segrestats.

ATACS I TROBADES DE LÍDERS A L'ÀSIA EN CONFLICTE

Ahir van continuar els atacs i atemptats atribuïts a integristes talibans a l’Afganistan, on en dues accions diferents van resultar morts cinc membres de les forces de seguretat i dos militars de l’OTAN a l’Afganistan, i com a mínim cinc persones, entre les quals dues dones, al Pakistan, en un atac suïcida contra una ONG catòlica. El govern d’Indonèsia anunciava, de la seva banda, la mort en un tiroteig amb la policia de Dulmatin, suposat autor de l’atemptat a Bali que va causar la mort de 202 persones a Bali, l’any 2002.
El president de l’Afganistan, Hamid Kazai, rebia a Kabul el cap d’Estat de l’Iran, Mahmud Ahmadinejad, que va denunciar el “doble joc” dels Estats Units al país i va assegurar que la pau no s’aconseguirà per mitjans militars. Karzai va marxar després cap al Pakistan, per a una visita de dos dies, durant la qual s’entrevistarà amb la cúpula del govern d’Islamabad, en les primeres consultes bilaterals després del disseny de la nova estratègia per al país, i de les operacions que les forces de seguretat pakistaneses han desenvolupat al seu territori contra líders dels radicals que actuen en territori afganès.

Segons les dar­reres dades de què es disposa, actualment hi ha una seixantena d’establiments que pateixen un bloqueig judicial, ja sigui perquè el negoci està embargat o perquè el local on es vol establir un projecte és objecte d’un embargament. D’aquest volum, no obstant això, n’hi ha una part (poc menys de la meitat) que estan buits. És el que ha comptabilitzat  els últims mesos la unitat de comerç del Govern, segons va informar ahir l’executiu.
El mateix organisme també ha fet una detecció dels establiments que estan buits i que ara mateix no tenen activitat. A les principals artèries comercials del país n’hi ha uns 150. De totes maneres, el Govern té la intenció els propers mesos d’actualitzar la xifra  i estendre-la de manera exhaus­tiva a tot el Principat per conèixer amb exactitud l’estat de la situació. I es preveu que llavors les dades obtingudes vagin en ascens.
Tot plegat, amb l’objectiu de desenvolupar estratègies i polítiques “que incentivin la reocupació dels locals comercials buits”, segons recull el Pla de reactivació del comerç per al 2010. Això passaria per impulsar l’inventari i crear una borsa de locals disponibles. El recull, segons ha explicat en ministre d’Economia i Finances i alhora encarregat del departament de Turisme, Pere López, també inclourà els hotels que no estiguin en funcionament. “Ara el que farem serà posar en coneixement les dades al ministeri de Justícia per veure si es pot desvincular algun local mentre duri el procés judicial i així pugui ser ocupat”, ha detallat.

Lloguers “insostenibles”
Les dades sobre els locals buits no han agafat de sorpresa la Federació de Comerciants d’Andor­ra (FACA). L’organisme està al cas de la qüestió i també és conscient que el fet que hi hagi botigues tancades en un eix comercial fa més mal que bé. “Sabem perfectament que debiliten la zona”, posa en relleu el president del col­lec­tiu, David Fraissinet. “Sovint observem turistes que van per una àrea comercial i que quan veuen que hi ha una o dues botigues buides fan mitja volta”, hi afegeix.
Una de les argumentacions que fan des de la FACA davant l’increment de locals comercials tancats passa pel preu dels arrendaments dels establiments. Segons Fraissinet, a les artèries comercials més potents del país les tarifes superen els 100 euros per metre quadrat. “Molts tanquen perquè els lloguers són insostenibles. També estem notant a la Federació un estancament i una tendència, en alguns casos, a la rebaixa dels preus del lloguer”, incideix. Al mateix temps que insta els propietaris a reduir tarifes per donar la possibilitat als emprenedors de posar en marxa algun negoci. A més, l’entitat que agrupa el sector comercial d’Andorra, celebra que s’impulsi un registre de locals buits, per tenir una visió més acurada de la realitat i poder així prendre accions.

DURANT TOT L'ANY PASSAT ES VAN DONAR DE BAIXA 606 ESTABLIMENTS

L’any passat van tancar portes al país un total de 606 establiments (de tots els sectors), la xifra més alta dels darrers tres anys. Amb tot, el balanç que va quedar entre obertures i tancaments va ser positiu, perquè al 2009 es van posar en marxa 635 negocis. L’àmbit del comerç és el que més durament va patir les conseqüències de la conjuntura econòmica: es van registrar 271 baixes d’establiments mentre que se’n van obrir 274.
Per parròquies, la que més va créixer en xifres absolutes respecte de l’any anterior va ser la d’Escaldes-Engordany. La posada en marxa del centre Illa Carlemany hi té molt a veure. En total, la parròquia va incrementar en 32 el volum de locals comercials en funcionament. Encamp es va situar, en aquest rànquing, en la segona posició, amb onze nous negocis comercials oberts, seguit de prop per Canillo, amb una desena. En canvi, a l’altre extrem de la taula hi ha Sant Julià de Lòria. Va registrar les pitjors xifres amb diferència: es van clausurar una quinzena d’establiments. Andorra la Vella, amb set locals tancats i Ordino, amb cinc, van seguir la mateixa tendència. A la Massana, en el decurs de l’any passat, es van posar en marxa tres establiments del sector del comerç.

Segons les dar­reres dades de què es disposa, actualment hi ha una seixantena d’establiments que pateixen un bloqueig judicial, ja sigui perquè el negoci està embargat o perquè el local on es vol establir un projecte és objecte d’un embargament. D’aquest volum, no obstant això, n’hi ha una part (poc menys de la meitat) que estan buits. És el que ha comptabilitzat  els últims mesos la unitat de comerç del Govern, segons va informar ahir l’executiu.
El mateix organisme també ha fet una detecció dels establiments que estan buits i que ara mateix no tenen activitat. A les principals artèries comercials del país n’hi ha uns 150. De totes maneres, el Govern té la intenció els propers mesos d’actualitzar la xifra  i estendre-la de manera exhaus­tiva a tot el Principat per conèixer amb exactitud l’estat de la situació. I es preveu que llavors les dades obtingudes vagin en ascens.
Tot plegat, amb l’objectiu de desenvolupar estratègies i polítiques “que incentivin la reocupació dels locals comercials buits”, segons recull el Pla de reactivació del comerç per al 2010. Això passaria per impulsar l’inventari i crear una borsa de locals disponibles. El recull, segons ha explicat en ministre d’Economia i Finances i alhora encarregat del departament de Turisme, Pere López, també inclourà els hotels que no estiguin en funcionament. “Ara el que farem serà posar en coneixement les dades al ministeri de Justícia per veure si es pot desvincular algun local mentre duri el procés judicial i així pugui ser ocupat”, ha detallat.

Lloguers “insostenibles”
Les dades sobre els locals buits no han agafat de sorpresa la Federació de Comerciants d’Andor­ra (FACA). L’organisme està al cas de la qüestió i també és conscient que el fet que hi hagi botigues tancades en un eix comercial fa més mal que bé. “Sabem perfectament que debiliten la zona”, posa en relleu el president del col­lec­tiu, David Fraissinet. “Sovint observem turistes que van per una àrea comercial i que quan veuen que hi ha una o dues botigues buides fan mitja volta”, hi afegeix.
Una de les argumentacions que fan des de la FACA davant l’increment de locals comercials tancats passa pel preu dels arrendaments dels establiments. Segons Fraissinet, a les artèries comercials més potents del país les tarifes superen els 100 euros per metre quadrat. “Molts tanquen perquè els lloguers són insostenibles. També estem notant a la Federació un estancament i una tendència, en alguns casos, a la rebaixa dels preus del lloguer”, incideix. Al mateix temps que insta els propietaris a reduir tarifes per donar la possibilitat als emprenedors de posar en marxa algun negoci. A més, l’entitat que agrupa el sector comercial d’Andorra, celebra que s’impulsi un registre de locals buits, per tenir una visió més acurada de la realitat i poder així prendre accions.

DURANT TOT L'ANY PASSAT ES VAN DONAR DE BAIXA 606 ESTABLIMENTS

L’any passat van tancar portes al país un total de 606 establiments (de tots els sectors), la xifra més alta dels darrers tres anys. Amb tot, el balanç que va quedar entre obertures i tancaments va ser positiu, perquè al 2009 es van posar en marxa 635 negocis. L’àmbit del comerç és el que més durament va patir les conseqüències de la conjuntura econòmica: es van registrar 271 baixes d’establiments mentre que se’n van obrir 274.
Per parròquies, la que més va créixer en xifres absolutes respecte de l’any anterior va ser la d’Escaldes-Engordany. La posada en marxa del centre Illa Carlemany hi té molt a veure. En total, la parròquia va incrementar en 32 el volum de locals comercials en funcionament. Encamp es va situar, en aquest rànquing, en la segona posició, amb onze nous negocis comercials oberts, seguit de prop per Canillo, amb una desena. En canvi, a l’altre extrem de la taula hi ha Sant Julià de Lòria. Va registrar les pitjors xifres amb diferència: es van clausurar una quinzena d’establiments. Andorra la Vella, amb set locals tancats i Ordino, amb cinc, van seguir la mateixa tendència. A la Massana, en el decurs de l’any passat, es van posar en marxa tres establiments del sector del comerç.

El tribunal va establir, però, una multa de 2,1 milions d’euros que s’ha d’abonar pels perjudicis causats a l’Estat francès per l’entrada a França de quinze milions de cigarrets falsificats de les principals marques. La multa finalment imposada és només d’un deu per cent del que demanava el ministeri públic que havia fixat la sanció en 21 milions d’euros. Al mateix temps havia instat a una pena de tres anys per a cadascun dels acusats.
La fiscalia considerava que els dos residents francesos formaven part d’una banda organitzada amb base a Andorra que es dedicava al tràfic de tabac falsificat. Els homes importaven els cigar­rets de la Xina i teòricament el destí final era Andorra, però el producte mai arribava a entrar al Principat. Els contenidors amb el tabac es descarregaven al port marsellès de Fos-sur-Mer i la mercaderia es venia després al mercat negre, a un preu molt inferior al que costen els paquets de tabac legals. Els duaners de Fos-sur-Mer van comissar entre els anys 2004 i 2005 uns 15 milions de cigarrets presumptament portats per la banda de la qual suposadament formaven part els dos residents inculpats.

Falten evidències
La sala sisena del Tribunal Cor­reccional, segons va informar el lletrat d’un dels acusats, ha considerat que no es podia establir que fossin una banda organitzada. El tribunal indica que no eren prou contundents els indicis aportats per la fiscalia respecte que treballaven amb idèntics números de telèfon i que els diferents integrants operaven a través d’una mateixa societat anomenada Eurofinalité. El ministeri públic considerava que la banda estava formada pels dos francesos residents a Andorra i dos ciutadans grecs.
Els jutges del Tribunal Correccional de Marsella han avaluat de forma diferent els dos residents jutjats. Pel que fa a Marc P. s’ha considerat que no hi havia proves suficients per demostrar la seva implicació en el tràfic de tabac falsificat. En canvi, a Jean Pierre P. sí que se’l considera culpable i se li apliquen els dos anys condicionals.

Llarg historial
La fiscalia insistia en el llarg historial vinculat al contraban de tabac des d’Andorra atribuïble a          Jean Pierre P., que és un vell conegut de la policia andorrana. Al Principat havia estat controlat diverses vegades i fa uns mesos els mossos d’esquadra van aturar una furgoneta carregada de tabac al túnel del Cadí i el conductor va voler escapolir-se del control. El conductor era el resident francès quan encara estava pendent del judici a França.

COMISSEN 473 PAQUETS DE TABAC

La policia va decomissar dimarts passat un total de 473 paquets de tabac de contraban de diverses marques. La intervenció es va produir poc abans de la mitjanit, en el decurs d’un control rutinari, a l’altura de la rotonda de la sortida del túnel d'Envalira, a prop del Pas de la Casa.
Els agents van trobar el tabac, d’un valor en el mercat de  759 euros, a l’interior d’un Ci-tröen ZX de matrícula francesa. El conductor era no resident, de nacionalitat francesa i de 56 anys.  La policia li va obrir diligències per una infracció contra la Llei de mercaderies sensibles, i tant el tabac com el vehicle van quedar a disposició del cos de duana.